Resultats de la cerca

Un dels primers documentats a Mallorca Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle Collaborà amb Cavaller a les pintures de Bellver, el 1309 Decorà la catedral de la ciutat de Mallorca 1328-29 Els seus fills foren també pintors Pere, Bernat i Martí , dit el Jove La seva filla es casà amb el pintor Daurer

Seguidor de Pere Nicolau, conreà l’estil gòtic internacional És autor del retaule de Sant Nicolau de l’església parroquial d’Albal Horta

Format a Figueres amb Josep Morell i Macià, i a la Llotja barcelonina 1922 Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau El 1928 es presentà individualment a Perpinyà Exposà també al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants de París, i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontserè i Pedro Flores, entre altres 1939 Exposà a Tolosa —d’on fou acadèmic—, Bordeus, Montpeller, Narbona, Marsella, etc El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres Postimpressionista…

Format possiblement a València 1480 El 1497 pintà unes sarges per a l’Hospital de Morella Les obres que li són atribuïdes denoten la influència d’Alonso de Sedano taules de Sant Gregori Magne, Sant Agustí i l' Aparició de Crist Mallorca, Museu Diocesà i Santa Anna, la Verge i el Nen Museu de Mallorca

Format a l’estudi de Nolasc Valls i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, exposà per primer cop el 1958 De caràcter eminentment figuratiu, sobresortí principalment com a retratista, tot i conrear també el paisatge i l’escena costumista Retratà nombroses personalitats, entre d’altres, el tenor Plácido Domingo durant el rodatge la de pellícula Otello , de F Zeffirelli, el 1986, el rei Joan Carles I com a regatista, el 1990 i l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol També destaca el quadre commemoratiu de la final de Wembley del 1992 Museu del Futbol Club Barcelona Féu…

Orfe de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques pogué estudiar dibuix a l’escola de Llotja 1840-44 i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia 1845 Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d’influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats Casat amb Carlota Aguiló 1860, obtingué poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja 1852 i, més…

Fill i deixeble de Ramon Martí i Alsina Conreà temes similars als del seu pare en un estil realista semblant Moltes de les seves obres s’han beneficiat de l’equívoc d’aquestes similituds en coincidir també les inicials del seu nom i cognom amb les del pare

Es formà amb Joan Muntaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordà 1812 Pintà retrats de Martí l’Humà i Carles IV per al consolat de Palma, un Ecce Homo i diversos aiguaforts El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l’Havana, on residia encara el 1839

Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec Aviat excellí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme Autoretrat , 1872 Carolina Pons , 1876, collecció Pairó-Pons, Girona El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època El Moll, La Cucanya, El Recó ,…

Deixebla de Rafael Benet Excellí com a colorista en la pintura de paisatge, natura morta i retrat Exposà individualment a Barcelona i participà a nombroses collectives a Barcelona, Manresa, Madrid i Xile Membre dels cercles Maillol i de Sant Lluc i del Saló de Maig de Barcelona Fou professora de dibuix a l’institut de Manresa