Resultats de la cerca

Féu la primera exposició individual a la seva ciutat natal l’any 1968 Posteriorment, presentà la seva obra en galeries de diverses ciutats catalanes, l’Estat espanyol, Europa i Amèrica El 1992 va ser distingit amb el títol d’artista oficial dels Jocs Olímpics La seva obra pictòrica, d’acusada originalitat, conjuga al servei d’una certa tendència onírica i simbòlica una tècnica minuciosa en la qual la figuració es combina amb el collage, el grafit i altres procediments gràfics Pel que fa a l’escultura, destaca el monument a Antonio Machado, inaugurat el 2003 a Mataró

Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà especialment la…

Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959

Format a Sant Jordi Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d’Octubre 1954-56 i formà part del grup Sílex 1955-57, amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona Partint d’un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista Integrat en l’equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme Illustrà diversos llibres i collaborà també com a illustrador a Tele-Estel Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l’art fantàstic de la seva primera època

Practicà un expressionisme molt calligràfic i hieràtic Es feu conèixer amb el grup Sílex, dedicat a un expressionisme populista Passà per un constructivisme abstracte neoplasticista, de coloracions fosques i austeres A partir del 1958 entrà en una pintura informalista, matèrica, terrosa i aspra Es complicà amb relleus, i cap al 1960 obtingué unes matèries com ossoses, plenes de cràters o estructures poroses A la seva obra posterior reaparegué lentament el tema figuratiu que presentà descompost en obres de caràcter oníric

Es formà a Llotja amb JMongrell Anà pensionat a Itàlia el 1927 Es presentà individualment el 1930 a Barcelona Conreà, sobretot, la figura i el retrat, dins un realisme acadèmic caracteritzat per un aire estàtic també féu muralisme El 1943 guanyà, amb Nu , la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1945-48, on exercí de professor fins a la seva jubilació La seva muller, Teresa Condeminas i Soler Barcelona 1905, també pintora, es formà a Llotja, i ha sobresortit en el nu femení, d’una gran perfecció formal i basat en el dibuix

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte

Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una obra extensa…

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració…

Estudià a Llotja Barcelona i s’inicià en treballs pictòrics amb el seu germà Manuel Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic Féu dibuixos d’humor en el Virolet amb el pseudònim de Soka , El Be Negre Oka i Destino Jip , i també estilografia 1942, grafisme obtingut gratant la coberta negra de la cartolina, procediment que alternava amb el paisatge a l’oli, i encara projectes de mobles i interiorisme Foren molt reeixides les obres escenogràfiques per a JMde Sagarra, per a les revistes vieneses de Kaps i Joham, en collaboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les…