Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jean-François Millet
Les espigolaires , de Jean-François Millet (1857) (Musée du Louvre)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
En una primera etapa conreà el retrat Mme Lecourtois 1845 Musée du Louvre El 1849 s’installà a Barbizon, prop de ThRousseau, on residí fins a la seva mort Des d’aquest moment conreà el tema rural, incloent sempre les figures dels camperols en el paisatge, en un estil que es troba dins la tradició del realisme holandès Bé que el seu concepte de la societat camperola era conservador, la grandiosa simplicitat amb què la representà féu que els crítics liberals consideressin la seva pintura com a socialista, intenció que ell no pretenia de donar-li, bé que no refusà aquestes…
L’àngelus
L’àngelus
© RMN-Grand Palais (Musée d'Orsay) / Hervé Lewandowski
Pintura
Pintura (1858-59) del francès Jean-François Millet (Musée d'Orsay).
Representa una parella de camperols fent una pausa enmig de la feina per dir l’àngelus El naturalisme, típic de l’època, esdevé moderat per la plàcida tonalitat dels colors i l’ingenu recolliment de les figures El quadre assolí una popularitat inusitada i influí fortament sobre el superrealisme de Dalí, que el convertí en un dels principals leitmotive de la pròpia obra
Anton Mauve
Pintura
Pintor holandès, de l’escola de la Haia.
Principalment paisatgista, tenia una gran admiració a JF Millet En les seves obres es destaca l’harmonia del colorit i la suavitat de la llum Barca de pesca arrossegada a la riba 1883 Gemeentemuseum, la Haia
Frank Brangwyn
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès influït per Jean-François Millet i William Morris.
La seva pintura és de temes exòtics, realitzats d’una manera efectista amb juxtaposicions cromàtiques violentes El mercat a la platja i Els burletes Influí considerablement sobre Hermen Anglada-Camarasa Foren notables els seus aiguaforts
Giovanni Segantini
La collita de farratge (1890-1898), de Giovanni Segantini (Museu Segantini, Saint-Moritz)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Format a l’Accademia di Brera de Milà Partí d’un realisme camperol influït per Millet, però el 1886 adoptà un puntillisme primer al servei de temes naturalistes i després d’un simbolisme iniciat el 1891 allegòric i líric Home intellectualment inquiet, concebé, per influència dels prerafaelites, l’art com una mena de religió laica i publicà en aquest sentit algun article a Ver Sacrum La seva obra més ambiciosa és el tríptic inacabat Natura, Vida i Mort 1896-99
escola de Barbizon
El Parc dels lleons a Port-Marly (1872). obra de Jean-Baptiste-Camille Corot
Pintura
Nom amb què es coneix un grup de pintors realistes que treballaren a la localitat de Barbizon i al bosc de Fontainebleau, a l’Illa de França, sota el guiatge de Théodore Rousseau.
Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon , grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, installat allà vers el 1835 formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de…
Dionís Baixeras i Verdaguer
Dionís Baixeras Pescador (1885)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de l’escola de Llotja, on fou influït, més en l’actitud que no pas en la forma, pel mestratge de Martí i Alsina i, sobretot, d’Antoni Caba, a vint-i-quatre anys anà a París, on s’entusiasmà pel realisme camperol de Jean-François Millet i de Jules Bastien-Lepage Novament a Barcelona, féu grans composicions de caire històric i allegòric, com les del paranimf de la universitat 1888, les del seminari 1904 —destruïdes el 1936— i les de la cúpula del saló de Sant Jordi de la Generalitat 1928 Es dedicà amb preferència a una pintura plàcidament naturalista, de tema mariner o…
Espectacles i Audicions Graner
Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida , d’…
Joaquim Vayreda i Vila
Retrat de Joaquim Vayreda i Vila, realitzat per Antoni Caba (1870)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Bé que de família olotina, els seus pares s’havien traslladat temporalment a Girona, a causa de la guerra dels Set Anys A nou anys esdevingué alumne de la classe de Narcís Pascual, aleshores director de l’Escola de Dibuix d’Olot Els seus estudis de filosofia foren el motiu que es traslladés cap al 1860 a Barcelona, on assistí al taller de Ramon Martí i Alsina El 1865 exposà la seva primera obra, Arri Moreu , al local de la Societat d’Artistes de Barcelona, i l’any següent a la Sala Parés exposà Els jugadors i alguns paisatges Home interessat pels negocis, la política i, sobretot, el…
Salvador Dalí i Domènech
Salvador Dalí (1929)
Arts decoratives
Pintura
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintor, escultor, escriptor, escenògraf, dissenyador i celebritat.
Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…
,