Resultats de la cerca

El seu origen ha estat discutit fins al descobriment de la seva partida de naixement Hom creu que es formà a Barcelona, on no resta cap obra documentada Molt jove s’establí a Madrid La seva formació fou influïda pels pintors italians i castellans, aleshores actius a El Escorial, com Navarrete el Mut, Zuccaro i Tibaldi, tots ells dins el corrent manierista classicista Casat a Madrid amb Inés Pelayo, treballà per als convents de la cort D’aquesta època cal esmentar La Crucifixió 1582, Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg La preponderància econòmica del País Valencià i un molt probable contracte…

Fill i deixeble de Francesc Ribalta Molt jove —a 18 anys— realitzà La Crucifixió 1615, Museu de Sant Carles, València, encara dins el corrent manierista El seu estil és semblant al del seu pare, encara que molts cops accentua el tenebrisme a la manera bassanesca d’Orrente El Sant Jeroni 1618, Museu Nacional d’Art de Catalunya és una bona mostra del seu art L’escàs nombre d’obres firmades fa difícil de discernir-ne, moltes vegades, la paternitat Es casà l’any 1618 amb Mariana Roca de la Serna Mort molt jove, el seu estil restà mancat d’una personalitat pròpia El taller dels …

Deixeble de Francesc Ribalta, desenvolupà la seva activitat artística a Terol retaules de Santa Úrsula 1628, a la catedral, i de La Pietat a l’església de Sant Jaume Hom li atribueix una Pietat del Museo del Prado, considerada generalment com de l’escola de Francesc Ribalta

Un d’ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles Autor de la Nativitat , la Presentació , la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d’Andilla 1624-26 El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d’Esteve Marc Hom li ha atribuït obres al Museu de Belles Arts de València tingudes com de Francesc Ribalta alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar , etc

Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà…

Establert a València vers el 1620, fou un bon seguidor de Francesc Ribalta, algunes obres del qual li són atribuïdes

Sembla ésser un personatge inexistent, probablement resultat de la confusió amb els pintors ribaltians Abdó Castanyeda , Gregori Bauçà i Maiols i Vicent Castelló

Deixeble de Francesc Ribalta Conreà la pintura religiosa per a diverses esglésies de València Té un Sant Martí , signat, al Museu de Belles Arts de València El seu germà Urbà Marzo també fou pintor

Obres significatives són Sant Vicenç —còpia d’un quadre de Ribalta— i els retrats del general Prim, d’Amadeu de Savoia i d’Alfons XII A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L’orfe

Probablement és l’autor d’algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo a Santa Úrsula de València, d’estil preribaltià Collaborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d’Andilla 1624-26 Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València