Resultats de la cerca

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli Exposà individualment a Alcoi, València, Barcelona i París Com a muralista decorà, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi 1956 i la del Salvador a Cocentaina 1961 Influït per l’estructura del cubisme, passà també per una etapa abstracta

Es formà a Barcelona, a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l’escola de Francesc Galí Integrà, amb companys seus, l' Agrupació Courbet 1918-19 El 1920 s’establí a París, on arran de gran admiració a Cézanne, mantingué, a través de múltiples evolucions, una preocupació constant per l’estructura, que marca tota la seva obra en aquesta ciutat s’acostà al cubisme 1922-27, etapa en què enriquí el colorit També residí a Bretanya 1927-29, i en el període 1929-31 passà per una etapa espectral Retornat i establert a Barcelona 1931-39 conreà un realisme social desproveït de demagògia, visió…

Estudià a València Sant Carles i després a Barcelona Llotja i a Madrid San Fernando Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta Residí un quant temps a Madrid Fou catedràtic de dibuix de l’Institut Balmes de Barcelona i professor de l’Escola Normal Exposà individualment a Barcelona 1912, 1918, 1933 i, pòstumament, 1959 i 1975, al País Basc 1917 i 1918 i a Girona 1932 Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d’una extraordinària vivacitat Li adquiriren obres…

Exposà a Oriola, Barcelona, Càceres i Taipeh Muralista destacat, és autor, entre altres obres, dels murals no-figuratius de la Junta d’Obres del Port de Barcelona 1962

S'inicià en la pintura, seguint les investigacions dels pintors impressionistes, i evolucionà vers un prefauvisme 1905, que féu escàndol, tot treballant amb una pinzellada ampla i segura sobre superfícies en què creà moviments circulars pintats amb colors vius i formes ben construïdes amb una temàtica figurativa amplíssima

Deixeble de Vicenzo Foppa, fou influït per Leonardo Decorà al fresc la cartoixa de Pavia 1488-94 Té obres a les pinacoteques de Milà, a l’església de l’Incoronata, de Lodi, a San Simpliciano, de Milà, etc A Barcelona, és d’atribució gairebé segura la tela Crist predicant collecció Cambó

Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat —el tríptic de l' Encarnació Museo del Prado, Madrid i el Calvari de l’antiga collecció Bauzà Madrid— es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa Del seu fill Jordi Alimbroot documentat des del 1463 fins al 1474, també pintor, no resta cap obra d’atribució segura

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc…

La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més no, sembla…

Fill de Joaquim Vayreda i Vila , amb qui s’inicià en el camp de l’expressió plàstica Assistí després a les classes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, dirigida per Josep Berga i Boada Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l’acadèmia Galí El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, rigidesa de gest i un color dur Els paisatges i les…