Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
Amedeo Modigliani
Jacques Lipchitz i la seva dona , d’Amedeo Modigliani
© Corel Professional Photos
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià, d’origen sefardita per part de mare.
Estudià a les escoles de belles arts de Liorna, Florència i Venècia El 1906 es traslladà a París, on rebé les influències de PCézanne, Hde Toulouse-Lautrec i PPicasso i visqué a Montparnasse una vida bohèmia de fam i misèria, compartida amb els seus amics ChSutine, JPascin, MKisling i Jeanne Hébuterne —la seva companya—, i morí tuberculós La seva obra, d’una temàtica molt limitada —nus i caps de dona, retrats dels seus amics—, revela una evolució molt lenta mitjançant un traç lineal subratllà les formes, pintades amb parquedat de tons ocres, ataronjats, blaus, blancs…
Laura Albéniz
Isaac Albéniz tocant el piano i la seva filla Laura
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintora, filla d’Isaac Albéniz.
Exposà a Faianç Català 1911, juntament amb M Andreu, Nèstor i I Smith, i a la Galeria Dalmau 1944, de Barcelona Dins el Modernisme reflecteix les orientacions de X Gosé
Giuseppe Arcimboldi
La Primavera , obra del pintor italià Giuseppe Arcimboldi (1527-1593), que en la seva darrera etapa artística arribà als més alts nivells en la confusió formal manierista
© corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Començà com a dissenyador de vitralls i de tapissos S'establí a Praga 1562 al servei dels Habsburg Retornà a Itàlia l’any 1587 La seva pintura no té res a veure amb el modern surrealisme, com ha estat dit, i es basa en el gust per l’allegoria, propi del Renaixement, i en l’afecció per tot el que és extravagant, pròpia del manierisme Les seves obres es componen, gairebé sempre, de diversos elements relatius al concepte representat, agrupats enginyosament de manera que prenguin figura humana Les quatre estacions, L’aigua, El foc, El bibliotecari, El jardiner , etc, les diverses…
Coypel
Déu Totpoderós en la seva Glòria (1715), d’ Antoine Coypel , detall del sostre de la Capella Reial del castell de Versalles
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Pintura
Família de pintors francesos.
Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’Académie 1714 El…
Marià Llavanera i Miralles
Noces de Canà, pintura a l'oli sobre tela de Marià Llavanera (principis del segle XX), en una fotografia realitzada després de la seva restauració (2013)
Pintura
Pintor.
Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme
Ferdinando Galli
Arquitectura
Pintura
Teatre
Pintor, arquitecte i escenògraf, conegut, com tota la seva família Galli), amb el sobrenom de Bibiena.
Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…
,
Joan Bestard
Pintura
Pintor, un dels millors de la seva època a Mallorca.
És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa , probablement acabat el 1629
Jan Gossaert
Adam i Eva (1520), de Jan Gossaert
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Pintura
Pintor neerlandès, anomenat també Mabuse perquè la seva família provenia de Maubeuge.
Treballà per a Carles V i per a Felip de Borgonya Fou l’introductor a Flandes del Renaixement italià, especialment del nu Les seves obres, en les quals és palesa, també, la influència de G David i de A Dürer, són tractades com a relleus escultòrics, a favor dels quals són sacrificats el color, la llum i la intenció psicològica Cal esmentar-ne el Retrat dels fills de Cristià II de Dinamarca 1526 Hampton Court Palace, Survey, Adam i Eva Staatliche Museen, Berlín, i Hampton Court Palace, Survey i Dànae 1527 Alte Pinakothek, Munic
Jři Trnka
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic txec, especialitzat en dibuixos animats, compartí la seva activitat cinematogràfica amb la de pintor, il·lustrador i decorador.
Autor de nombrosos films curts i de sis excellents llargmetratges de ninots animats Spalicek ‘L’any txec’, 1947, Cisaruv slavic ‘El rossinyol de l’emperador’, 1948, Stare povesti ceske ‘Velles llegendes txeques’, 1953, Bajaja 1950, Dobri vojak Svejk ‘El valent soldat Sveik’, 1955 i Sen noci suatojanske ‘El somni d’una nit d’estiu’, 1958 Els seus dos darrers films curts Archandel Gabriel a pani Oca ‘L’arcàngel Gabriel i la mamà Oca’, 1964 i Ruka ‘La mà’, 1965 són així mateix dues obres mestres
escola de pintura eivissenca
Pintura
Grup de pintors format a Eivissa a l’entorn del pintor de tendències impressionistes Narcís Puget i Viñas (1874-1956) o sota la seva influència.
L’integraren alguns deixebles, com Josep Tarrés, mentre uns altres pintors, com Tur de Montis, en restaren al marge Puget encara pogué influir en els inicis del seu fill Narcís Puget i Riquer, d’Antoni Marí i Ribas i de Vicent Ferrer i Guasch El 1962 un efímer Grup Puget, ja més expressiu d’una devoció que no d’unes orientacions, reunia, amb els dos darrers, Antoni Pomar i Vicent Calbet Eivissa 1938 Ambdós i Rafael Tur i Costa representen tendències d’acord amb moviments nous i amb l’actual ambient artístic de l’illa Són més joves Josep Marí, Pere Planells, Francesc Juan i Antoni…