Resultats de la cerca

Anà a establir-se de petit a Figueres Estudià dret a Barcelona Començà a dedicar-se a la pintura el 1946 Residí un quant temps a París, i exposà a Figueres el 1948 La seva primera pintura és surrealista, influïda per Dalí, de composició lineal i descriptiva Evolucionà cap a una pintura més intellectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins el 1956, que assolí un cubisme geometritzant, on el color agafa la preponderància fins a ésser exultant De nou a París, palesà en la seva obra la influència de Picasso, fins que abandonà la figuració per conrear una abstracció que sovint fa…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1950 Pensionat a  la Residencia de Pintores de la Alhambra de Granada i a la d'El Paular Segòvia, viatjà per Europa i a mitjan anys cinquanta s'incorporà com a professor de dibuix a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell, del qual fou director i on ensenyà durant molt anys Fou també professor a l'Escola Massana 1965-69 S’interessà per l’ensenyament de l’art i per l’art infantil, del qual féu exposicions el 1950 i el 1956 i fou un capdavanter en l'estudi d'aquest tema, sobre el qual publicà diversos treballs Del 1951 al…

Fill del pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà de David Vallmitjana i Vallès , també pintor Format a Bells Oficis, a Barcelona, i a l’École des Arts Décoratifs de París Treballà inicialment com a ceramista i escultor Dedicat a la docència, fou professor de l’Escola Blanquerna i membre dels Amics de l’Art Nou ADLAN Se n’anà del país el 1938 i s’establí a França, a París, des d’on es traslladà a Veneçuela aquell mateix any i s’establí a Caracas Hi exercí com a professor de la Nueva Escuela Experimental de Venezuela 1939 i també a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central de…

Fill del joier, pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà d’ Abel Vallmitjana , pintor i gravador El 1925 se n'anà a França i s’installà a París, on entrà en contacte de ple amb el món de les arts Amb una sòlida formació artística, el 1929 fou nomenat professor a la Universitat Industrial de Barcelona Artista destacat, cinc de les seves obres foren seleccionades per l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 A partir del 1946 es traslladà a Amèrica i s’establí a Veneçuela 1946-57 En aquest país feu nombroses exposicions i guanyà diversos premis importants Professionalment, ben integrat a…

Deixeble de Joan Vila i Cinca a Sabadell i de la Llotja barcelonina Amplià estudis, pensionat per l’ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid A París l’impressionaren els mestres preimpressionistes, i a Itàlia, el classicisme De nou a Catalunya, pintà paisatges rurals a Mura, l’alta Segarra i Santiga La seva primera exposició individual fou a Granada, el 1918 seguiren les de Barcelona i Madrid 1920 Exposà a París Galeria Castelucho el 1930 Participà en diverses exposicions, i assolí una primera medalla a Madrid 1934 per Hivern , premi extraordinari a Barcelona 1942, medalla…

Format a Sabadell amb Vilatobà i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona Exposà individualment per primer cop a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell 1952, i el 1958 ho féu a Barcelona, on exposà sovint Participà en diverses exposicions collectives, la més destacada a Chicago el 1960, i obtingué premis a diversos concursos catalansDes del 1962 es dedicà professionalment a la pintura

Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…

Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a França, on cursà la seva formació artística amb Bernard Dorival, conservador del Museu d'Art Modern de París Posteriorment tornà a Catalunya i aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions Tractà temes com ara el paisatge i la natura morta També realitzà tapissos de natura abstracta, relacionats amb la tauromàquia i l'esport i d'homenatge a Picasso i a Dalí, a la vegada que experimentà amb peces volumètriques i de grans dimensions Vibracions , 1985, d'11 x…

Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru

Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà Formà part del grup del Cenacle, que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939 Conreà successivament l’impressionisme i l’expressionisme Publicà diversos articles, un volum sobre L’art sabadellenc 1961-67, Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España 1974, Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 1975-82, en sis volums Des del 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell