Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Vicenç Borràs i Abella
Pintura
Pintor retratista.
Fill de Vicenç Borràs i Mompó S'establí de molt jove a Barcelona El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini Retrat de Pere Casas i Abarca , 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona Fou catedràtic i acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Vicenç Furió i Kobs
Pintura
Historiografia
Historiador, arqueòleg i pintor.
Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la Historia des del 1923 i professor auxiliar de dibuix…
,
Vicenç Folgado i Forteza
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on es presentà individualment el 1951 Conreà especialment la natura morta, amb una extraordinària minuciositat en el detall, que dóna a la seva pintura un ambient que recorda sovint el del realisme màgic
Vicenç Caraltó i Salvà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol Participà en els Salons de Maig i rebé diversos premis Exposà individualment per primera vegada l’any 1959 La seva obra, el tema central de la qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos També és autor d’illustracions per a llibres i de dissenys d’estampats
Vicenç Borràs i Mompó
Pintura
Pintor.
Autor de grans quadres d’història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners 1881 Barcelona, Facultat de Medicina Fou catedràtic 1888 i acadèmic de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles 1893
Vicenç Rojo i Almazán
Pintura
Pintor.
El 1949 emigrà a Mèxic i s’hi establí Hi estudià dibuix i pintura a La Esmeralda i, més tard amb A Souto Collaborà amb M Prieto a Novedades i fou cofundador d’Ediciones Era 1960 Inicialment, la seva obra era pròxima a l’expressionisme abstracte, però progressivament tendí a la simplificació i a la geometrització dels elements formals, tot valorant la importància del color i de les textures Sovint prenia el paisatge com a motiu També fou escultor i, com a dissenyador gràfic, collaborà en diferents publicacions, editorials i suplements culturals Creà obres d’edició limitada amb els poetes…
Vicenç Casals i Grau
Pintura
Pintor.
L’any 1945 presentà la seva primera exposició individual a Granollers, on exposà sovint com també a Barcelona, Andorra, Vigo, Madrid i Saragossa Conreà bàsicament el paisatge, el retrat i la natura morta
Vicenç Soler i Jorba
Pintura
Pintor.
A quinze anys inicià els estudis de dibuix i pintura a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota el mestratge d’Iu Pascual Exposà per primera vegada a Barcelona 1922, a la Sala Parés, on des del 1926 fou present cada temporada, i també a La Pinacoteca i a la Vayreda d’Olot Les seves obres contenen els trets bàsics de l’escola d’Olot El 1930 guanyà el segon premi de cartells per a promoure el turisme a la Garrotxa Fou professor de l’Escola Menor de Belles Arts i Oficis 1935 i, des del 1939, de l’Escola de Belles Arts, ambdues d’Olot
Vicenç Viaplana i Mula
Pintura
Artista plàstic.
La tècnica que utilitza empra els pigments amb coles intentant evocar un misteri en les obres Són freqüents les referències a la realitat com també els elements estretament personals La Fundació ‘la Caixa’ i la Fundació Vila-Casas, entre d’altres, posseeixen obres seves Exposà el 1983 a la sala Montcada i el 1987 a la sala Metrònom Al Palau Robert, participà en la mostra “Art per al cor” 1997 És artista de la galeria Carles Taché, espai on exposa amb regularitat 1998, 2001 i 2003
mestre de la Pentecosta
Museu episcopal de Vic
Pintura
Nom donat al pintor anònim català del final del segle XIV i començament del XV autor del retaule de la Pentecosta de la col·legiata de Cardona.
Combina la tradició dels Serra i de Destorrents amb els nous corrents internacionals —bé de Borrassà, bé francesos—, però sense gaire personalitat Les seves obres són la repetició constant d’uns mateixos models entre elles, posteriors al 1400, hi ha el retaule esmentat, el de la Mare de Déu al mateix lloc i el de Sant Vicenç Museu Episcopal de Vic