Resultats de la cerca

Professor del Bauhaus a Weimar 1919-23 i director de l’escola d’arts i oficis de Zuric 1938-54, conreà el cubisme i l’abstracció Publicà Kunst der Farbe ‘L’art del color’, 1961

Formà part del grup dadà a Zuric Des del 1916 ensenyà a la secció tèxtil de la Kunstgewerbeschule d’aquella ciutat El 1922 es casà amb HArp El 1928, a París, entrà en contacte amb PMondrian, ThVan Doesburg i Vantergerloo La seva principal activitat, a més de les seves pintures abstractogeomètriques de colors nets i vius i dels baixos relleus parallels als del seu marit, se centrà en dissenys per a roba, mosaics, decoracions, etc En 1937-39 publicà la revista Plastic

Adoptà la grafia Henry Fuseli Ordenat de sacerdot per imposició familiar 1761, deixà l’estat eclesiàstic i anà a Berlín a estudiar art 1763 Establert a Anglaterra 1764, treballà de traductor i, animat i protegit per sir Joshua Reynolds, esdevingué pintor Passà uns quants anys a Roma 1770-78, on amplià coneixements i estudià l’obra de Miquel Àngel Acadèmic el 1790, el 1799 ja era professor de la Royal Academy i el 1804 n'era conservador Malgrat els seus importants contactes amb l’estètica neoclàssica — traduí JJWinckelmann a l’anglès el 1765 i tractà JLDavid i FGérard a Roma — , emprengué com…

Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca

Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un nivell d’…

Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts d’Amsterdam 1940-43, i exposà en solitari per primer cop el 1946 L’any 1948 fundà el grup experimental Reflex i participà en la creació del grup internacional COBRA Aquests anys, la seva pintura donà lloc a diverses polèmiques tant per causa de la seva cruesa com per les tècniques utilitzades, molt inspirades en l’art dels infants i en el d’individus afectats de malalties mentals El 1950 anà a París, on exposà i consolidà la seva projecció internacional El 1954 rebé el gran premi de la UNESCO, i el 1960 el Guggenheim, a més dels premis de les…

Fins el 1939 fou figuratiu després d’un període eminentment neocubista, esdevingué, entorn del 1945, el principal representant de l’art abstracte a Itàlia L’any 1952 fundà el grup Otto pittori italiani El seu germà Mirko Basaldella Udine, 1910 - Cambridge, Massachusetts 1969 destacà com a escultor monumental per la llibertat formal i l’esperit innovador Fosses ardeatines, Palau de la FAO, a Roma El 1957 fou nomenat director del taller de disseny de la Universitat Harvard

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Fill d’Aristides Maillol Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929 Feia nus, escenes d’esport, balladores i retrats Era societari del Salon d’Automne

Aconseguí una certa anomenada com a retratista i fou convidada a la cort de Felip II de Castella 1559, on fou influïda per l’escola espanyola Exercí influència sobre Anton van Dyck, que la conegué A la seva vellesa quedà cega Hi ha obres seves als museus de Florència, Londres, Madrid, Nàpols, Roma, Zuric, Viena, etc