Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
mestre Joan
Pintura
Pintor; únic membre conegut de l’anomenat taller de Lleida, que acusa ja l’influx francogòtic.
És autor del frontal d’altar de Gia Alta Ribagorça, dedicat a sant Martí, que signà Johs pintor me fecit Museu d’Art de Catalunya Hom li ha atribuït, per similitud estilística, el frontal de Betesa Alta Ribagorça Museu d’Art de Catalunya
Gaspar Requena
Pintura
Pintor.
Documentat des del 1555 En collaboració amb l’extremeny Pedro Rubiales contractà un retaule de Santa Úrsula que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València 1540, procedent del convent de la Puritat, obra que malgrat ésser coetània de Joan de Joanes no n'acusa la influència
Maerten de Vos
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de FFloris, anà després a Itàlia, on treballà amb Tintoretto, de qui rebé una certa influència, com també de PAertsen Conreà especialment el retrat, temes religiosos i mitològics El seu estil acusa un cert manierisme De la seva producció cal destacar Sant Pau a Efes i Apollo i les Muses Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles
Carles Pellicer i Rouvière
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba Freqüentà el Cercle Artístic i el de Sant Lluc Fou deixeble predilecte de William Bouguereau a París, on exposà i obtingué certa celebritat Lligat amistosament a famílies de l’alta burgesia barcelonina, conreà un pompierisme en la línia del seu mestre, tot i que també acusà la influència de Francesc Miralles Conreà especialment el retrat, el gènere anecdòtic, l’allegoria i la mitologia
Jean Lafitte
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
S'installà a Perpinyà el 1939, on fou alumne de Valiente el 1947 feu ceràmica a Sant Vicenç Perpinyà, i posteriorment treballà a Sant Ceré Guiena amb Luçat Viatjà per Itàlia i Espanya acusa la influència dels primitius catalans i de Velázquez, Goya i Zurbarán Es caracteritza per un realisme sobri Són coneguts el seu Crist expirant i la seva Pietà Sant Miquel de Cuixà
Lo Spagna
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni di Pietro, pintor italià.
Format amb Il Perugino, treballà preferentment a Perusa, on també rebé l’influx d’Il Pinturicchio i Rafael Autor d’una Coronació de la Mare de Déu 1511, Palazzo dei Priori, Todi, el seu estil, dins la línia del mestre, acusa un cert caràcter provincià Hom li atribueix, entre altres obres tradicionalment considerades Perugino, l' Esposori de la Mare de Déu Museu de Caen
William Etty
Pintura
Pintor anglès.
Freqüentà tota la vida l’Academy Life School i acusà influències de Ticià i de Rubens Fou deixeble de Lawrence Viatjà sovint al continent, conegué Delacroix 1825 i entrà en contacte amb el Romanticisme francès La seva obra se centra en nus femenins —tema insòlit a l’Anglaterra de la seva època i que alarmà la moral victoriana—, a mig camí entre la sensualitat i l’academicisme Té obres a York, a la Tate Gallery de Londres, etc
Vitale da Bologna
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Vitale d’Aimo de Cavalli, pintor italià, actiu entre el 1334 i el 1359.
Considerat el fundador de l’escola bolonyesa, és autor de la Madona de les dents 1345, Galleria Davia Bargellini, Bolonya, de les Històries de sant Antoni Abat Pinacoteca Nazionale, Bolonya i dels frescs de l’església de Mezzaratta El seu estil, presidit sempre pel ritme ondulant de la línia, acusa una forta influència del gòtic francès No obstant això, aportà novetats, com la fragmentació de l’espai en diversos episodis, els quals accentuà amb raigs intensos de llum
Carlo Saraceni
Pintura
Pintor italià.
Treballà preferentment a Roma, on es convertí en un dels principals seguidors de Caravaggio És autor d’obres com Miracle de San Benno 1618, Santa Maria dell’Anima, Roma i Judit i Holofernes Kunsthistorisches Museum, Viena, que mostren un intent d’acomodar el naturalisme venecià a les noves experiències que aportà Caravaggio Acusa també una forta influència d’AElsheimer tres paisatges amb escenes del Vol, caiguda i enterrament d’Ícar Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols
mestre d’Altura
Pintura
Pintor anònim de l’escola valenciana de mitjan s XV.
Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços