Resultats de la cerca

Aprengué la tècnica amb Lda Vinci i rebé l’influx de LSignorelli i del Perugino Malgrat que treballà a Roma, al Vaticà 1508 i al Palazzo Farnese ~1513, la seva activitat es desenvolupà preferentment a Siena, on s’establí el 1501 Féu, entre altres obres, els frescs del monestir de Sant'Anna in Campana, Pienza 1503, continuà el cicle iniciat per LSignorelli al convent de Monte Oliveto Maggiore, Siena 1505-08 i decorà la capella de Santa Caterina a San Domenico de Siena 1526 El seu estil, dins el corrent manierista, es caracteritzà per un to malenconiós i afectat i per una concepció…

Fill d’uns petits comerciants de Capellades i havent demostrat aptituds per al dibuix, anà a Barcelona, on amplià la primera formació i, més tard, fou becat per anar a Roma Premiat després en un concurs de París, tornà a Catalunya i decorà la barberia Cebedo, de Capellades, i el cafè Lion d’Or, de Barcelona A partir del 1883, feu diversos retrats, paisatges locals i dibuixos al natural Guanyà oposicions de professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Figueres, però poc després passà a Cuba A l’Havana, el seu compatrici Joan Artigas i Cardús el presentà a les seves amistats, entre les…

Net del pintor Joan Llimona , l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica de l’oli com també en l’aquarella, el…

Residí a Itàlia 1635-57, especialment a Roma Allí assimilà la pintura decorativa de les escoles bolonyesa i romana i començà, sempre dins un estil graciós però afectat, la sèrie de les seves madones, entre les quals es destaca la Mare de Déu del raïm Musée du Louvre, París Cridat a la cort per Lluís XIV el 1657, a París fou pintor d’Anna d’Àustria, per a qui decorà la cúpula de Val-de-Grâce amb la Glòria dels benaventurats , obra acabada el 1664 en un estil aeri, italianitzant, molt llunyà del classicisme francès Fou essencialment un retratista, tant a Roma com a París, on…

Fou deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on en un certamen el 1906 guanyà un dels dos premis concedits El 1906 anà a l’esposori d’Alfons XIII comissionat per aquest centre Retornaria aviat a Madrid per a ésser alumne d’Eduardo Chicharro Al Prado, Velázquez i Goya ocuparen el seu interès les còpies que en féu i altres teles que pintà dins un estil clàssic constitueixen una primera època de la seva obra, que no és la que el caracteritza ni el defineix Quan Sorolla arribà el 1917 a Eivissa, Puget, que duia bastants anys a l’illa allunyat de tot ambient artístic i sense…

Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà l’estil dels pintors postmodernistes catalans Installat a Barcelona, on freqüentà el Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí sobretot en la seva obra de ceràmica Exposà regularment a l’estranger, i visqué durant una desena d’anys a Creta i en retornar 2008 s’establí a Vilanova de Sau Afectat d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions, continuà treballant Més enllà de la pintura, mantingué una gran…

Durant la seva etapa de formació establí una fructífera amistat amb Antoni Clavé, una relació que els portà a compartir militància ideològica i tots els avenços tècnics i conceptuals de l’efervescent escena artística de l’època Ambdós participaren en concursos com el de cartells que organitzava el setmanari catalanista d’esquerres L’Opinió en el qual, l’any 1933, Clavé s’endugué el primer premi i Ortiga el segon i es feren càrrec de la decoració del Celler Bohemi, una botiga d’alimentació que tenia un espai dedicat a actuacions artístiques A causa de l’època convulsa en què visqué i,…