Resultats de la cerca

Format a l’escola de San Fernando de Madrid amb Casado del Alisal Pintor místic, creador d’atmosferes intimistes i assossegades, és autor d’un Sant Jordi 1874 de gran significació local Decorà la sagristia de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc i féu, en morir Arturo Mélida 1902, alguns dels sostres de l’església de Santa Maria i de l’església gremial de Sant Miquel Després d’un viatge a París 1880, efectuà, integrat a la firma Laporta Germans, fotocromies i tricromies, i obrí un estudi fotogràfic a Alcoi Professor a l’Escola Industrial d’Alcoi, guanyà una…

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions…

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli Exposà individualment a Alcoi, València, Barcelona i París Com a muralista decorà, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi 1956 i la del Salvador a Cocentaina 1961 Influït per l’estructura del cubisme, passà també per una etapa abstracta

El 1767 féu decoracions pictòriques per a la parròquia de Santa Maria d’Alcoi, on pintà a les petxines els quatre evangelistes, així com els patrons de la vila El 1773 fou creat acadèmic de mèrit de Sant Carles Era pintor al fresc i a l’oli A València deixà obres a la capella de la Comunió de l’església de Sant Nicolau, i a la de Sant Martí

Deixeble predilecte de Llorenç Casanova i Ruiz, s’especialitzà en escenes de nens, flors i quadres de gènere i participà en alguns concursos d’àmbit local, com l’Exposició d’Alacant del 1894 i l’Exposición Nacional del 1912 Treballà substanciosament en la decoració del casino d’Alacant —on residia des del 1885— i féu panells d’exquisit estil modernista, així com a l’altar de la Soledat de la parròquia de Santa Maria d’Alacant Entre les seves obres sobresurten Jove i flors d’ametller ajuntament d’Alcoi, El rellotger, Assajant una missa, L’adobador de…

Deixeble de Daniel Cortina i, a Madrid, de Federico de Madrazo Fou pensionat a Roma per la diputació d’Alacant 1874-78 Fundà a Alcoi el Centre Artístic, i a Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894 Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando 1891 De la seva obra sobresurt l' Èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer Alacant, Casino i Sambra gitana Alacant, Casa de la Vila Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per…

El 1965 feu la seva primera exposició individual, Fou impulsor i creador dels grups Alcoiart 1965-72 i Denunzia 1972 Iniciat en l’expressionisme, que conreà fins l’any 1967, i al qual pertanyen les obres Crit, dejuni forgos, Les tres gràcies i El boig , travessà una època abstracta que culminà en una altra, connexa amb la problemàtica de l’home i l’entorn que el condiciona Els relleus visuals 1968 correspon a aquest període d’investigació El mateix any realitzà Vietnam 68 , obra molt allunyada de l’anterior Fou en aquesta etapa que començà de realitzar les seves escultures, metàlliques…

Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…

El 1851 cursava estudis a l’Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic Com a pintor de gènere de temes amables, cal esmentar-ne L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare , etc, així com temes més directament relacionats amb el País Valencià Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana Com a pintor d’història, cal recordar-ne Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba 1867 i La proclamació de Boabdil 1884 Magnífic retratista, cal assenyalar-ne els olis de María Guerrero, Fernando Díaz de Mendoza, Federico Chueca i un excellent…