Resultats de la cerca

Esmentat a Perpinyà el 1516, el 1524 hi contractà el retaule de Santa Peronella de la catedral de Sant Joan El 1531 collaborà amb Martí Díez de Liatzasolo en un retaule per a la Llotja de Mar de Barcelona i amb Pere Serafí en el de Sant Romà de la parròquia de Lloret, i aquell mateix any féu un retaule per a l’església de Sant Quirc de Colera El 1527 pintà la predella i les taules centrals del retaule de Marcèvol Posteriorment féu el de la parròquia de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i el 1535 el de l’altar major de la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes actualment…

Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid

És autor del frontal d’altar de Gia Alta Ribagorça, dedicat a sant Martí, que signà Johs pintor me fecit Museu d’Art de Catalunya Hom li ha atribuït, per similitud estilística, el frontal de Betesa Alta Ribagorça Museu d’Art de Catalunya

Habità a Càller i, en collaboració amb Joan Figuera, pintà el magnífic retaule de Sant Bernadí 1455 Museu de Càller, fita en la renovació pictòrica de Sardenya Contractà el 1463 el retaule de l’altar major de Sant Jaume de Perpinyà, on el 1470 contractà una important vidriera per a Sant Mateu

Format en la tradició de les escoles sienesa i florentina, el seu estil es caracteritza per un espiritualisme gòtic de línies ondulants i colors vius Pintà miniatures, retaules i quadres d’altar Anunciació 1408-09 Galleria dell’Accademia, Florència i Epifania 1410 i Coronació de la Mare de Déu 1413, aquests dos a la Galleria degli Uffizi de Florència

Una de les personalitats més importants del Barroc a Bohèmia Conreà el retrat, el paisatge i molt especialment el fresc L’harmonia decorativa dels seus frescs no té la lleugeresa efectista austríaca, sinó una corporeïtat material i plàstica típica del Barroc txec i molt propera a l’estil dels típics quadres d’altar Utilitzà també el nom de Wenzel Lorenz

Hereu indirecte d’Antoni Viladomat Construí l’altar major, els laterals i el cambril de l’església de Sant Salvador de la Vedella 1793 i treballà també al monestir de Serrateix 1807 Fou un dels pintors del santuari de Queralt Havia installat a la seva casa de Berga una acadèmia de belles arts amb tallers de dibuix, pintura, escultura i música

Després d’un curt aprenentatge al costat del seu pare i de FSolimena, s’establí a Dresden, on gaudí d’una gran fama i rebé un gran nombre d’encàrrecs, principalment retrats, quadres d’altar i murals Més endavant es traslladà a Peterburg, on es convertí en el pintor de la cort de Caterina II, i fou professor de l’acadèmia d’aquella ciutat 1762

Deixeble d’Albani, la seva obra denota una clara influència de l’escola dels Carracci, bé que evolucionà gradualment vers la fórmula rafaelesca, sobretot pel que fa a la perfecció del dibuix Malgrat la seva filiació barroca, manifesta una inclinació vers les formes amanerades i simples, pròpies del classicisme patètic De la seva producció cal esmentar els quadres d’altar i els frescs La Divina Saviesa ~1629-33, Palazzo Barberini, Roma

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza