Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
La família Deu
Pintura
Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern, Barcelona).
Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps
Ramon Riu i Dòria
Pintura
Pintor.
Concorregué amb Efecte de pluja a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891, en la qual obtingué diploma honorífic Es formà a Llotja 1889-1895, on els anys 1893 i 1894 assolí brillants qualificacions El 1894 viatjà a París, on pintà sota la influència impressionista Compartí el taller un temps amb Ricard Urgell La seva obra més ambiciosa foren els murals de la desapareguda Maison Dorée de Barcelona 1903
Giovanni Segantini

La collita de farratge (1890-1898), de Giovanni Segantini (Museu Segantini, Saint-Moritz)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Format a l’Accademia di Brera de Milà Partí d’un realisme camperol influït per Millet, però el 1886 adoptà un puntillisme primer al servei de temes naturalistes i després d’un simbolisme iniciat el 1891 allegòric i líric Home intellectualment inquiet, concebé, per influència dels prerafaelites, l’art com una mena de religió laica i publicà en aquest sentit algun article a Ver Sacrum La seva obra més ambiciosa és el tríptic inacabat Natura, Vida i Mort 1896-99
José Villegas Cordero
Pintura
Pintor andalús, deixeble d’Eduardo Cano i José Romero.
Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec
Rafael Monleon i Torres
Pintura
Pintor.
Fill de Sebastià Monleon Pilot nàutic, començà a exposar marines Anà a Bruges, on fou deixeble de Paulus Clays Es formà també com a gravador Retornà el 1868 i fou deixeble de Carlos de Haes i Rafael Montesinos Sobresurten les seves escenes de tempesta i de naufragi d’arrel romàntica És representat en diversos museus valencians i de Madrid Nomenat restaurador del Museo Naval de Madrid, abandonà la creació per dedicar-se a la còpia i reconstrucció de maquetes navals i a pintures de tipus documental de vaixells Escriví una ambiciosa Historia gráfica de la navegación , molt…
Johann Friedrich Overbeck

Johann Friedrich Overbeck, El Triomf de la Religió en les Arts
Pintura
Pintor alemany.
Format a l’Acadèmia de Viena 1806-10 Establert a Roma 1810, hi fundà i hi encapçalà l’escola dels natzarens natzarenisme , es convertí al catolicisme 1813 i posà el seu art al servei de l’Església Catòlica El seu estil, suau i amable, es basa en Rafael i representa la perduració de la plàstica pictòrica neoclàssica, oberta, però, a una temàtica d’un cert Romanticisme Collaborà en la decoració al fresc de la stanza Bartholdy 1816-18 i del casino Massimi de Roma 1828 Féu bons retrats, especialment d’altres pintors amics, i la seva obra més ambiciosa és El Triomf de la Religió en…
Francesc Pla i Duran
Pintura
Pintor.
Conegut amb el sobrenom d' El Vigatà Visqué a Vic fins el 1756 i s’installà a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tremulles des del 1757 El 1775 oposità, sense èxit, a una de les dues places d’ajudant de director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, llocs que foren ocupats per artistes lligats al món acadèmic, mentre que ell era inscrit al collegi de pintors des del 1771 Fou clavari 1776 i primer cònsol 1782 del collegi Seguí, doncs, una carrera professionalment tradicional, motiu pel qual estigué sempre en rivalitat amb artistes com Pere Pau Muntanya Es dedicà sobretot a les…
Emili Sala i Francès
Pintura
Pintor.
D’infant passà, amb la seva família, a València, on ja era empadronat el 1853 Molt jove, ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on fou tutelat i iniciat en el dibuix pel catedràtic Plàcid Francès, cosí germà seu Acabà la carrera, amb un excellent expedient, el 1871 Després d’alguns premis locals, el mateix any obtingué segona medalla a l’Exposición Nacional amb Presó del Príncep de Viana És l’època de triomf de la pintura d’història i, malgrat que ell aviat desembocà en conceptes molt més amplis de l’art, també s’adscriví a la moda Guillem de Vinatea exigint d’Alfons IV la…
Sebastià Junyent i Sans
Pintura
Pintor i crític d’art, net de Sebastià Junyent i Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins.
Es formà a Llotja amb Antoni Caba, i exposà a la Sala Parés el 1889 havia ja guanyat una beca per a París 1888-92 Participà en les exposicions generals barcelonines dels anys 1894, 1896 i 1898 Casat el 1900, tornà a París, on fou el primer a rebre i orientar Picasso en el seu primer viatge Visità Venècia El 1903 feu l’exposició més ambiciosa Tornà a exposar el 1904 i el 1905 Aquest any la mort del seu fill gran li fou un trauma que ja no superà morí a l’Institut Frenopàtic de les Corts al cap de tres anys Home constantment inquiet, partí d’un realisme dins l’estil de l’escola d’…
Jacques-Louis David
Retrat de Monsieur Sériziat , de Jacques-Louis David
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Deixeble del classicista Joseph-Marie Vien Anà a Roma el 1775, i, de retorn 1780, començà a formar escola Fou elegit acadèmic de pintura el 1784, any que pintà el Jurament dels Horacis , oli conscientment poussinià que, presentat a Roma i a París l’any següent, assolí un èxit tumultuós La mort de Sòcrates 1787, Metropolitan Museum, Nova York i, especialment, Brut i els seus fills 1789, Louvre consolidaren la seva reputació d’artista neoclàssic i compromès amb la nova política revolucionària amb el Nou Règim esdevingué membre de la Convenció i inspector general de belles arts la seva opinió…