Resultats de la cerca

Marquès de Solleric Fill de Faust Morell i Orlandis, es formà al seu taller i a l’Acadèmia de Belles Arts Els seus temes preferits foren el retrat, el paisatge i, sobretot, els temes històrics, d’una gran imaginació, d’amplis escenaris i de molts personatges ben individualitzats Conreà l’oli, l’aquarella i el carbó És més a prop de les tendències del seu temps pel color que no per la pinzellada, encara de traça acadèmica Participà en diverses exposicions i guanyà una medalla a París Té obres a diversos museus i colleccions de Mallorca i dues al Palau Reial de Madrid

Format a Llotja, fou deixeble de NRaurich i JMir Amplià estudis a París i Amsterdam Es presentà el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, ciutat on ha anat exposant, així com a Madrid, Venècia Biennal, Bilbao, Sant Sebastià, etc A través de l’acadèmia del seu nom ha tingut una àmplia tasca docent És sobretot paisatgista, destacat pels seus horitzons amplis, tècnicament perfecte però arrelat de ple en l’estil naturalista del s XIX El seu germà Miquel ATàrrega i Viladoms Barcelona 1908, arquitecte titulat el 1941, és autor d’edificis com els cinemes “Pelayo” i Niça de Barcelona

Deixeble de LGhiberti, collaborà en la decoració de la capella de NicolauV al Vaticà 1447 amb Fra Angelico El gust per l’anecdòtic i pels amplis paisatges poblats de petites figures, una clara composició, un color brillant i un gran sentit narratiu en defineixen l’estil, que el situa com a continuador de l’obra de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra més important és el Seguici dels Reis Mags 1459-65, frescs que decoren la capella del palau Mèdici-Riccardi de Florència, en els quals hom troba els retrats de destacades personalitats i d’ell mateix Féu també els frescs de…

D’infant passà, amb la seva família, a València, on ja era empadronat el 1853 Molt jove, ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on fou tutelat i iniciat en el dibuix pel catedràtic Plàcid Francès, cosí germà seu Acabà la carrera, amb un excellent expedient, el 1871 Després d’alguns premis locals, el mateix any obtingué segona medalla a l’Exposición Nacional amb Presó del Príncep de Viana És l’època de triomf de la pintura d’història i, malgrat que ell aviat desembocà en conceptes molt més amplis de l’art, també s’adscriví a la moda Guillem de Vinatea exigint d’Alfons…

Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i,…