Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Jan Cossiers
Pintura
Pintor flamenc.
El seu art té punts de contacte amb el clarobscur de Caravaggio i de Ribera Treballà a la cort de Madrid i a les esglésies d’Anvers Pintà els quadres del beguinatge de Malines sobre la vida de Crist i santa Teresa 1655, i escenes de gènere Els fumadors, Louvre
Adam van Noort
Pintura
Pintor flamenc.
Conreà el retrat i la pintura de gènere El seu pare, Lambert van Noort, l’adreçà cap a l’art Després d’una curta estada a Itàlia, el 1597 hom el troba com a mestre a Anvers Cal destacar entre els seus deixebles JJordaens i PPRubens La seva temàtica fou principalment la religiosa
Frans Floris de Vriendt
Pintura
Pintor flamenc.
Germà de Cornelis Floris, sojornà a Itàlia, on fou influït per Miquel Àngel i els manieristes Tornà a Anvers i obrí un taller, des d’on introduí el manierisme romanitzant a Flandes Té obres religioses, com La caiguda dels àngels 1554 i El judici final 1566 Les seves escenes mitològiques són d’un erotisme refinat i fred El banquet dels déus, 1550 Venus i Adonis , 1565 La seva producció millor és la de retratista L’home del falcó , 1558 La família van Berchen, 1561
Hendrik de Braekeleer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador flamenc.
Pintà interiors, natures mortes i vistes urbanes Fou influït pels mestres holandesos del s XVII
Daniel Seghers
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de Bruegel de Velours i de PPRubens Ingressà a la Companyia de Jesús 1614 Conreà la pintura de flors, comunament garlandes, que emmarquen motius religiosos o retrats fets per altres artistes Hom pot parlar d’artesania més que no pas de creativitat
Simon de Vos
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de Cornelis de Vos, rebé influències de Rubens, bé que una part de la seva obra s’acosta també a la de Teniers, sobretot en la pintura de gènere Pintà també escenes mitològiques i religioses És destacable el seu Grup alegre Staatliche Museen, Berlín
Maerten de Vos
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de FFloris, anà després a Itàlia, on treballà amb Tintoretto, de qui rebé una certa influència, com també de PAertsen Conreà especialment el retrat, temes religiosos i mitològics El seu estil acusa un cert manierisme De la seva producció cal destacar Sant Pau a Efes i Apollo i les Muses Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles
Jan Fyt
Pintura
Pintor flamenc.
Protegit de Frans Snyders Treballà a París i a Itàlia, i tornà a Flandes el 1641 Són característiques les seves natures mortes, amb peces de caça La influència holandesa temperà el barroquisme assimilat del seu mestre És ben representat als museus de Gant, Rotterdam i Brusselles
Jacob Jordaens
Pintura
Pintor flamenc, deixeble d’Adam van Noort.
La influència de Rubens —hom dubta que fos el seu mestre— es fa palesa en les seves composicions, on el color, d’una gran força cromàtica, i el moviment i la interrelació dels personatges, típicament barrocs, són els trets estilístics més importants La seva producció es divideix temàticament en produccions religioses, mitològiques i de gènere L’atenta observació dels fets populars i la plasmació plena de vitalitat i de sensualitat entronquen la seva obra dins la tradició flamenca de plasmació de la realitat del poble Hom destaca dins aquesta línia temàtica la popular composició El rei beu…
Gilles van Coninxloo
Pintura
Pintor flamenc.
S'exilià a Frankenthal 1588 a causa de la persecució religiosa d’Anvers i fundà una escola paisatgista manierista La seva temàtica, encara dins l’estil del paisatge d’Anvers distribució del camp pictòric en tres zones que corresponen a l’escala de degradació de tons, s’inspira en els fets de l’antiguitat pagana i religiosa Installat a Amsterdam 1595, creà un nou tractament estructural, on el paisatge, que domina els personatges i esdevé protagonista essencial, anuncia el barroc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina