Resultats de la cerca

Entusiasta de Rafael i contrari a les tendències modernes La seva obra, de temàtica mitològica o cristiana, assolí un gran èxit, sobretot als EUA

Partint d’un bizantinisme dramàtic i expressionista crucifix de Santa Maria degli Angeli a Assís, assolí un estil propi crucifixos de San Rainiero de Pisa i San Domenico de Bolonya

Representant del tardà manierisme romà El 1581 anà a Roma, on assolí una gran fama frescs de sant Joan del Laterà, del Palau dels Conservadors i de la villa Aldobrandini

Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius absolutament originals…

Assolí l’abstracció a mitjan dècada dels trenta com a resultat de les seves experiències surrealistes Posteriorment evolucionà vers un expressionisme, saturat de color, amb el qual evocà sovint la figura femenina i el paisatge

La seva obra, d’un gran erotisme i que assolí una gran difusió, se centrà en escenes de llacs crepusculars on es banyen noies adolescents Fou president de la Société d’Artistes Français 1925-35

Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile, assolí una gran fama com a aquarellista Es dedicà també a la pintura mural església dels passionistes de Los Andes

Començà conreant la pintura de gènere i el retrat, i es dedicà posteriorment a la caricatura, amb la qual assolí grans èxits Collaborà també en alguns diaris The Humorist , The English Spy i illustrà obres literàries

Fou deixeble de Vázquez Díaz i mitjançant “La Barraca” es relacionà amb García Lorca, Alberti, Buñuel, etc Del surrealisme inicial evolucionà vers un formalisme de clara filiació picassiana Posteriorment assolí l’abstracció D’aquesta etapa, són molt característiques les combinacions de cercles

El 1916 es traslladà a París Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia La seva pintura, d’un aristocratisme sensual i decadent, actualment poc estimada, assolí fama mundial Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys vint