Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet. Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre. F.d’A.Galí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis. Unes Aleluyas de Santiago Vinardell (1919) fou el seu primer llibre il·lustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil. Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa. Inventà uns mitjans expressius absolutament originals i usà amb gran eficàcia el veló, eina que obre diversos solcs al mateix temps. El seu art assolí una gran popularitat i fou l’artista indiscutit per a fer la gravure d’occasion —recordatoris, estampes de comunió, exlibris—. Com a il·lustrador, autor d’una obra molt extensa, mantingué el punt just entre la descripció i la decoració, amb una gran comprensió per les exigències de la tipografia. Fou un notable escriptor. Deixà unes Memòries inèdites i un epistolari molt extens amb el pintor, arquitecte i crític J.F.Ràfols.
Xilografia realitzada per Enric Cristòfor Ricart i Nin (1934)
© Fototeca.cat
Gravador i pintor.