Resultats de la cerca

Del 1501 al 1508 treballà a Chemnitz, en la decoració de l’església de Palau, i el 1512 era a Annaberg decorant la porta principal de l’església dedicada a santa Anna Hom li atribueix també la trona de la catedral de Freiberg i el Retaule de Borna 1512

Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta…

Hom li atribueix també un retaule de la Mare de Déu existent en una collecció nord-americana

Hom li atribueix, entre altres obres, els frescs a la collegiata de San Gimignano És considerat l’introductor d’un cert patetisme en la pintura occidental

Hom li atribueix la illustració de l' Hortulus animae Viena, llibre d’hores encarregat per Margarida d’Àustria Introduí en la miniatura la decoració de flors i insectes, pintats amb colors vius

Sota la influència de Patimir i dels manieristes d’Anvers conreà preferentment el gènere del paisatge amb figures, d’una manera que anuncia Bruegel Hom li atribueix obres a Brunsvic, Amsterdam, el Louvre, Anvers, etc

Decorà el palau de can Vivot de Palma Mallorca amb frescs sobre la història d’Alexandre el Gran Hom li atribueix unes altres pintures a l’església de Monti-sion i a la parròquia de Santa Creu

Considerat típic representant del corrent dit francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen l’encara recent martiri de Tomàs de Canterbury

Collegiat el 1686 Al seu taller es formà Antoni Viladomat 1693-99 Pintà per a l’església de Sant Pere de Castellet unes figures de sants avui desconegudes 1738 Hom li atribueix algun excellent dibuix barroc Museu Nacional d’Art de Catalunya

Hom li atribueix els retaules de la Mare de Déu amb el nen i àngels catedral de Castelsardo i el de Sant Antoni Museu de Càller El seu estil té una ornamentació clarament renaixentista, sense trencar, però, el lligam amb la tradició gòtica