Resultats de la cerca

Collaborà a La Novella d’Ara 1923 i es dedicà a temes de teatre, de ballet i de circ, de factura hàbil, decorativa i una mica estereotipada

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou deixeble de Joan Vila i, posteriorment 1934, de Joaquim Mir Treballà a l'Ateneu Barcelonès 1939-89 Com a pintor es dedicà especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet

Format a Llotja Exposà des del 1919 i el 1922 guanyà la medalla Masriera de paisatge a l’Acadèmia de Sant Jordi Residí un quant temps a Madrid i a Mallorca, llocs on exposà sovint, com a Barcelona Les seves obres més representatives són les de temes de ballet

La seva obra, extraordinàriament variada, s’unificà per l’estil, preocupat per la llum i per l’espai, decoratiu i vibrant Fou influït per Pierre Bonnard i per Manet De les seves obres cal destacar els murals del palau de Chaillot 1936, els decorats per al ballet Sylvia 1941, L’alliberament 1944 Obtingué el premi Blumenthal el 1924 i el Carnegie el 1939

Amic de PPicasso i GBraque, participà en les manifestacions cubistes 1911 Resolgué, mitjançant formes geomètriques i colors al començament freds i posteriorment càlids, la figuració de personatges i elements mecànics, i en resultà una obra d’aspecte estàtic i de gran valor decoratiu Contrasts de formes Musée Nationale d’Art Moderne, París Té un museu monogràfic a Le Biot, Savoia També s’interessà pel cinema Le Ballet mécanique, 1924, la ceràmica i el gravat

El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©

Després de passar pels estudis acadèmics es traslladà a Berlín, entrà en contacte amb la pintura de Seurat principalment i començà la seva preocupació pel purisme Entre el 1920 i el 1929 fou director de la secció de pintura mural i per a teatre del Bauhaus En aquest moment els valors espacials, així com els colors clars i purs de les seves obres, concorren a l’estructura arquitectònica i ambiental de l’edifici També té una gran activitat creadora i revolucionària dins el camp del ballet, amb una concepció abstracta de l’espai escènic Separat de l’ensenyament pels nazis, es retirà…

Fill d’un banquer noble, estudià dret Aprengué la tècnica pictòrica amb Barrias 1853, Lamothe i Flandrin 1854 i rebé consells d’Ingres Passà temporades a Itàlia fins el 1859, i a Florència tractà els Macchiaioli Conegué Manet el 1862, i el 1865, al Salon, exposà per primer cop Formà part del grup del Café Guerbois 1866 Fou un dels organitzadors de la primera exposició dels impressionistes 1874 i prengué part en les altres exposicions del grup, excepte en la setena 1882, en no ésser admesos uns protegits seus Féu només una exposició individual 1893, Galeria Durant-Ruel, de París Començà fent…

Anà a París 1911-14, on féu el seu primer quadre abstracte Tornà, amb el seu germà Naum Gabo, a Moscou i signà el Manifest Realista 1920, de tendència constructivista El 1922 ambdós deixaren Rússia i s’establiren definitivament a París, on realitzaren en collaboració les decoracions del ballet La Chatte de SDiaghilev Pevsner obtingué el segon premi del Salon des Réalités Nouvelles 1946 pel seu Monument al pres polític Les seves escultures són formes en expansió constant a partir de superfícies de torsions simètriques, en les quals la llum fa un paper important Tot això suposa la…

Cultivà un impressionisme decorativista, que en ocasions mostrà una acusada influència del cubisme Del 1945 al 1948 treballà a l’estudi d’Oleguer Junyent, amb el qual es formà, com també a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi Féu molts apunts de temes de music-hall i de ballet al Rigat i al Liceu, i posteriorment de l'ambient del jazz Exposà per primera vegada el 1949 a la sala Rovira de Barcelona El 1951 anà per primer cop a París, on  exposà, i posteriorment a Nova York També ho féu a Madrid, Bilbao, Santander, Sitges, Palma, París, Filadèlfia, Ulm, Londres i Ginebra, entre…