Resultats de la cerca

La més important era la cendra blava , de color blau pàllid, obtinguda escalfant una barreja de carbonat de coure amb carbonat i sulfat de calci i que hom emprava en la tècnica del tremp, per a papers pintats i en pintura artística

En la seva obra Dei veri precetti della pittura Ravenna 1587 preconitzà una pintura artificiosa basada en el coneixement eclèctic de les escoles dels diferents països i on el model natural era menystingut, i el paper de la barreja dels colors, sobrevalorat

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles El 1957 abandonà l’art figuratiu acadèmic per tal d’iniciar un període de recerca experimental on barreja un informalisme biomorf de densa matèria amb referències figuratives de fort caràcter expressionista Cerca la dissociació del grafisme i la taca dins les possibilitats intrínseques dels materials Des del 1985 viu als EUA

Rebé la influència de l’Art Nouveau, especialment de GKlimt Introduït en els ambients artístics i literaris de Viena, pintà retrats i escenes d’aquesta societat A partir del 1901 participà activament en la revista d’avantguarda “Der Sturm” i conreà un expressionisme propi, de tècnica rica en colors i barreja d’evocacions fantàstiques amb escenes realistes Així com a la postguerra del 1918 pintà cicles de temes bíblics i simbòlics, a la postguerra del 1945 pintà els horrors de la guerra Com a literat escriví drames expressionistes

Germà de Dolors Monserdà i Vidal Estudià a Llotja Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren E Rogent i Ll Domènech i Montaner, i amb l’aire premodernista del moblista Vidal i de l’arquitecte Vilaseca Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Amigó, i es distingí en la pintura religiosa Guanyà el concurs per a la decoració de la Sala de Cent, obra que dirigí el 1925 Com a decorador, collaboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom Exercí…

Actiu lluitador antiapartheid , l’any 1975 fou detingut en entrar clandestinament al seu país i, acusat d’activitats terroristes, fou condemnat a nou anys de presó L’any 1983 fou alliberat i s’exilià a Europa Hom el considera el més gran poeta viu en llengua afrikaans, en la qual ha publicat, entre d’altres llibres, Kouevuur ‘Gangrena’, 1969, Lotus 1970, Voet Skrif ‘Postdata’, 1976, Seisoen in die Paradys ‘Estació al paradís, 1980, però per raons polítiques ha decidit de renunciar a la seva llengua, i el seu últim llibre, True Confessions of an Albino Terrorist ‘Les veritables confessions d’…

Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant en Henri…

Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent…

Francesc Vergós I consta com a pintor des del 1407, i al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell 1417 El seu germà Jaume Vergós I és conegut com a pintor de cortines i draps funeraris des del 1422 el 1434 esdevingué pintor banderer de la ciutat Francesc Vergós II, fill de Francesc I, a més de fer els mateixos treballs que el seu oncle, collaborà amb el pintor Pere Terrers en el retaule de la Santa Creu 1443 per a la capella de l’hospital del mateix nom el 1446 treballà en les pintures del sepulcre d’Antoni Tallander i, juntament amb Joan Cabrera, féu unes pintures damunt la porta…