Resultats de la cerca

El 1903 es traslladà a Madrid per tal de dedicar-se a la pintura També visqué a París, on conegué els components de l’escola de París, hi rebé la influència d’ABourdelle i collaborà amb ell en la decoració del Théâtre des Champs Élisées 1912 L’any 1919 s’installà de bell nou a Madrid, on prosseguí una obra en la qual revela les influències de PCézanne i del cubisme

Rep aquest nom pel fet que són d’ell les taules conservades a l’església dels augustinians de Třeboň En la seva obra és notable el sentit sintètic de l’estructura del quadre, així com el modelatge de les formes i la vivacitat del color, que fan perdre pesantor a les figures La seva producció es pot considerar ja dins les coordenades de l’estil francoflamenc Influí en la creació de l’anomenat “bell estil”

L’any 1426 era a Brusselles, i treballà amb Roger Campin Mestre l’any 1432, tres anys més tard fou nomenat pintor oficial de la ciutat de Brusselles Visità Itàlia 1450 Hom pot incloure el seu estil dins el corrent naturalista flamenc, d’un gran dramatisme, amb resultats formals encara gòtics De composició violenta, però alhora equilibrada, la profusió de línies diagonals fan que el moviment sigui present d’una manera preponderant El Davallament de la Creu ~1430 Museo del Prado, Madrid és una mostra cabdal del seu art, al bell mig del gòtic i del Renaixement, a un nivell formal

El 1486 ingressà a la confraria de la Mare de Déu, per a la qual, a més de pintar, s’ocupava de la representació de misteris, activitat que es veu reflectida en la seva pintura El 1493 dibuixà vitralls per a la catedral de Sant Joan de ‘s-Hertogenbosch El 1504 l’arxiduc Felip el Bell li encarregà un quadre sobre el judici final Una bona part de la producció del Bosch ha desaparegut, víctima de successives còleres iconoclastes Únicament li són atribuïdes amb certesa una trentena de pintures Com a datables entorn del 1480 figuren Els pecats capitals i L’escamotejador Amb molta probabilitat…

Fill del sastre Berenguer Serra, és documentat des del 1358, any a partir del qual s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador Des de la desaparició d’aquests mestres vers el 1362-63 la carrera de Jaume Serra es vinculà a la del seu germà Pere Serra , acabat de sortir del taller de Destorrents Tot i algunes comandes menors associades a la cort, en conjunt el taller es consagrà principalment a la realització de taules i retaules destinats a monestirs, catedrals, canòniques i esglésies…