Resultats de la cerca

Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts i de notes…

Pintor de temes històrics i religiosos, en les seves obres L’àngel de la guarda, Darrer capvespre de Jesús a Natzaret tractà de donar una exacta ambientació històrica, arqueològica, geològica, etc

Paisatgista, cap de fila de l’escola de Barbizon, fortament influït pels paisatgistes holandesos del s XVII, fou refusat al Salon diferents vegades pel seu realisme Anà a Normandia 1832 Les costes de Granville , i a La Vendée 1834 L’avinguda dels castanyers Musée du Louvre El 1836 s’installà definitivament a Barbizon, on treballà exclusivament en l’estudi del paisatge Després de la Revolució del 1848 rebé honors oficials i li fou encarregada una pintura pel govern Sortida del bosc de Fontainebleau al capvespre 1848-50, Musée du Louvre Un canvi en el seu estil 1860 féu que,…

A partir del 1884 es dedicà totalment a la pintura La seva obra és una mescla d’ingenuïtat i lucidesa —a vegades sembla donar testimoni de visions extàtiques— que obria un nou àmbit en l’art que es configurava Les seves imatges de guerra La guerra 1894, Musée d’Orsay , visions nocturnes Gitana adormida 1897, Museum of Modern Art , Nova York, selves tropicals Selva verge al capvespre 1907 i retrats Apollinaire i Marie Laurencin 1909, Kunstmuseum, Basilea, així com l’anterior mostren un trencament amb l’ús rígid de la raó i una quasi absoluta manca de convencionalismes culturals Amb l’èxit de…

Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del 1881 al 1888 féu…