Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
butllofa
Pintura
Protuberància aïllada, de forma aproximadament semiesfèrica, produïda per una dilatació accidental de les capes pictòriques.
Generalment és motivada per una causa externa, gairebé sempre una elevació desmesurada de la temperatura
Arturo Tosi
Pintura
Pintor italià.
Format en la tradició establerta pels pintors de la Scapigliatura, s’inclinà posteriorment vers les tendències del postimpressionisme francès Fou un dels fundadors del moviment Novecento, però no s’hi integrà mai plenament, a causa de la influència massa forta del postimpressionisme, especialment de PCézanne i de PBonnard La seva temàtica gairebé exclusiva foren paisatges
Jean-Baptiste Perronneau
Pintura
Pintor i pastelista francès.
Conreà el retrat, especialment al pastel, des del 1745 La seva tècnica l’obligà a viatjar arreu d’Europa a causa de la forta competència de MQde La Tour Entre els seus principals retrats, d’un viu colorit, cal esmentar els de La duquessa d’Ayen 1748, Mme de Sorquainville 1749 i Abraham van Robais 1767, tots tres al Musée du Louvre
Pieter Bruegel
Fira flamenca, de Pieter Bruegel, el Jove
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc.
Fill primogènit de Pieter Bruegel el Vell sobrenomenat Bruegel dels inferns per la seva preferència per les escenes d’incendis Fou deixeble de G van Coninxloo El seu catàleg és dubtós, a causa de les còpies que féu d’obres del seu pare Se li atribueix El rapte de Prosèrpina Museo del Prado, Madrid i L’incendi de Troia Besançon
Wifredo Lam
Pintura
Pintor cubà.
Estudià a l’Havana, a Madrid i a Barcelona 1924, i, a causa de la guerra civil de 1936-39, es refugià a París, on fou ajudat per Picasso i s’interessà pel surrealisme De retorn a l’Havana 1941, féu un tipus de pintura influïda per les civilitzacions primitives de l’Àfrica i del seu propi país i per les tradicions i el vodú d’Haití
mestre del Bambino Vispo
Pintura
Nom amb què és conegut un pintor anònim actiu a Florència, influït per Lorenzo Monaco.
És considerat autor, entre d’altres obres, del retaule de Sant Llorenç 1422, una part del qual és a Berlín, i d’un Judici Final Munic, que ha estat causa que Chandler Rathfon Post, basant-se en apreciacions de Bernard Berenson i G Pudelko, identifiqués l’hipotètic mestre amb Miquel Alcanyís és una teoria, però, que d’altres obres atribuïdes a ell no confirmen
El Lissitzky
Pintura
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Arquitectura
Pseudònim amb què és conegut Lazar Màrkovitx Lissitski, artista, dissenyador, fotògraf, professor, tipògraf i arquitecte rus.
Participà en el constructivisme 1919, i fou nomenat professor d’art a Moscou 1921 però, a causa de la reacció governamental davant l’art d’avantguarda, s’exilià a Berlín i a Suïssa En el llibre Història de dos quadrats , publicat a Holanda el 1922, exposa la seva visió de l’art La seva obra pictòrica exercí una influència fonamental en l’evolució de l’art abstracte
Pierre Tal-Coat
Pintura
Pintor francès.
Residí a París des del 1913, on realitzà una obra de caràcter populista i expressionista La guerra civil de 1936-39 li inspirà la sèrie Massacres 1936 Després evolucionà vers un estudi de la llum i el moviment, a causa de la seva estada a Ais de Provença 1940 Influït per l’art de la Xina i del Japó, creà una obra alhora abstracta i dinàmica i de suggeriments vitals
velat
Pintura
Defecte que pot aparèixer en una superfície acabada de lacar o d’envernissar que consisteix en una disminució de la brillantor i l’aparició d’una eflorescència.
Sembla degut essencialment a l’existència d’unes condicions higromètriques anormals excés d’humitat atmosfèrica o ambiental en el moment de l’aplicació de la laca o el vernís i a una manca d’equilibri del conjunt de dissolvents, que pot modificar la constitució química de l’aglomerant de la laca o del vernís en evaporar-se només els més volàtils a causa d’un descens de la temperatura Hom sol evitar aquest defecte amb la utilització de dissolvents antivelat
Gilles van Coninxloo
Pintura
Pintor flamenc.
S'exilià a Frankenthal 1588 a causa de la persecució religiosa d’Anvers i fundà una escola paisatgista manierista La seva temàtica, encara dins l’estil del paisatge d’Anvers distribució del camp pictòric en tres zones que corresponen a l’escala de degradació de tons, s’inspira en els fets de l’antiguitat pagana i religiosa Installat a Amsterdam 1595, creà un nou tractament estructural, on el paisatge, que domina els personatges i esdevé protagonista essencial, anuncia el barroc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina