Resultats de la cerca

Nebot i deixeble de H Tischbein el Jove a Kassel 1801-05 Fou cofundador del grup natzarenista 1809, amb el qual s’installà a Roma 1810 La seva obra més important, el díptic Sulamith i Maria 1811, Schwinfurt, coll particular, d’ingenu misticisme, glossa uns pensaments del seu amic Overbeck Morí tuberculós

El seu autodidactisme pictòric fou influït per l’impressionisme, Gauguin i l’art primitiu egipci i japonès Pintà el Retrat de James Ensor Wallraf-Richartz-Museum, Colònia, 1928 i illustrà La balada de la presó de Reading , d’Oscar Wilde 1907 Fou cofundador amb Kirchner i Schmidt-Rottluff del grup Die Brücke ‘El pont’, 1905

Format a Gloucester i a París 1882-84, descobrí els impressionistes, que l’influïren considerablement Cofundador amb Sickert del New English Art Club 1886, fou el principal paisatgista anglès del seu temps Evolucionà cap a un impressionisme més personal, patent en el gràcil i ingenu oli Girls Running 1894, Londres, Tate Gallery, i després cap a la tradició anglesa d’un Constable o un Turner

Format a Alemanya Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc Cofundador de la casa J Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre— i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat 1929, aquesta amb un esperit renaixentista Estigué associat als seus parents Hoyos

Fill d’emigrants jueus polonesos Es formà al City College de Nova York, a la Cornell University d’Ithaca i a l’Art Student League de Nova York Cofundador del grup novaiorquès The Club 1948 Començà a exposar a la galeria Betty Parsons el 1951 El seu art, fruit d’una mentalitat d’intellectual amb preocupacions existencials, és estàtic i molt senzill el caracteritzen grans masses uniformes normalment verticals Hom l’ha considerat precursor del minimal art

Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències

Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País…

Format a Còrdova 1922-25 i a Madrid 1925-30, on fou deixeble de Vázquez-Díaz Es presentà individualment a Còrdova 1928 Establert a Barcelona 1930, s’assimilà a la vida cultural catalana Exiliat el 1939, exposà a París, Perpinyà i —individualment— a Banyuls De nou a Barcelona, feu exposicions individuals els anys 1944, 1946 i 1950, i fundà una escola d’art amb deixebles com Joan Ponç o J Hernández i Pijuan El 1948 fou cofundador i principal animador del Saló d’Octubre de Barcelona De nou a Còrdova 1952, fundà un obrador de treballs en cuir, i ha continuat exposant És professor i…

Fill de Manuel Sayrach i Carreras Cofundador, entre d’altres, junt amb el seu germà, Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers Barcelona 1928, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona tercera etapa 1953 Posteriorment, ambdós germans dirigiren la revista L’Infantil en la seva nova etapa 1963, més tard esdevinguda Tretzevents Creà els personatges de les formigues Bibi i Tobi —transposició al món animal dels problemes d’una collectivitat oprimida—, del Cavaller Pelfort, etc Reuní les seves historietes en volums La gran guerra o La Roda 1965, Bibi i Tobi…

Començà a pintar el 1947 El 1953 participà en el Salón de los Once Després d’una etapa influïda pel surrealisme, inicià el 1954 la seva adscripció a l’abstracció expressionista, al gestaltisme i al neofigurativisme, que enllaçà amb la pintura d’acció El 1957 fou membre cofundador del grup El Paso, que influí sobre la pintura espanyola dels anys seixanta Residí a Madrid i a París, i celebrà nombroses exposicions en diferents països, especialment a partir de la seva participació en la XXIX Biennal de Venècia El contingut de la seva obra s’inscriu dins una línia de denúncia…