Resultats de la cerca

Fill i deixeble de Ramon Martí i Alsina Conreà temes similars als del seu pare en un estil realista semblant Moltes de les seves obres s’han beneficiat de l’equívoc d’aquestes similituds en coincidir també les inicials del seu nom i cognom amb les del pare

Autodidacte S'inicià a La Sardana 1921 i collaborà a diverses publicacions, com La Mainada , L’Estevet , L’Esquella de la Torratxa i Papitu Participà en alguns Salons d’Humoristes de Barcelona Com a caricaturista, d’una crítica punyent, signà sovint amb el seu segon cognom Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant Soleboyls

Signà amb el segon cognom Format a Godella, on fou deixeble de J Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid 1951 Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’Estat espanyol i dels EUA i obtingué diversos premis Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme

D’origen jueu, el seu pare li canvià el cognom autèntic, Blashki Format a Londres, a Nova York 1923-24 i a l’Académie Julien, de París, en aquesta ciutat exposà al Salon d’Automne 1925, i féu a Nova York 1927 la primera individual Formà part del WPA Pintor humanista, conreà —amb influències de l’art naïf —temes bíblics fins el 1932, obrers anys trenta i després un expressionisme simbolista i sentimental

Fou més conegut pel segon cognom Estudià a l’Escola de Belles Arts de València, i s’hi graduà el 1949 Residí a París el 1951 i treballà a Itàlia el 1954 Després d’una estada a Holanda el 1956, tornà a la península Ibèrica i residí primer a Aravaca Madrid, després a Mallorca i Eivissa, i finalment a Madrid La seva obra, inicialment figurativa, s’anà simplificant fins a l’extrem d’arribar a una elementalitat de llenguatge gràfica i colorista, de signes flotants collocats sobre fons blanc El seu món plàstic és lluminós, sensible, esquemàtic, pur i eminentment poètic

Exposà a l’Academia de San Fernando el 1841 Cap al 1884 visità París Tingué una participació important en la decoració del Teatro Real de Madrid 1850 Fou tinent de la Milicia Nacional 1856 Vigorosament romàntic, fou un bon retratista al marge del món acadèmic, però sobresortí per les seves escenes populars, en les quals hom sovint aprecia l’influx de Goya, a qui han estat atribuïdes, erròniament, obres seves Mal estudiat fins a una època recent, hom l’havia cregut d’Alcalá de Henares, més jove i amb el segon cognom de Padilla El seu fill Eugenio Lucas Villamil Madrid 1858 — 1918…

Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale…

Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà El més antic és Guillem Borrassà I documentat des del 1360, i mort abans del 25 d’agost de 1396, dos fills del qual també foren pintors Lluís Borrassà i Francesc Borrassà I documentat entre el 1399 i el 1417 Entre els fills d’aquest hi hagué quatre pintors Francesc Borrassà II 1420, Jaume Borrassà 1425, Honorat Borrassà 1425-53 i Pere Borrassà 1453 La documentació esmenta un altre Guillem Borrassà 1393, cosí de Lluís, i Albert Borrassà 1465, de parentiu no precisat, tots pintors Fora de Lluís, de cap d’ells no són…

El 1865 Alcalá Galiano, amb la finalitat purament documental que pintés i dibuixés la vida popular, el pensionà oficialment perquè pogués viatjar per la península Ibèrica A causa de la revolució del 1868 li fou retirada la pensió, i es dedicà a la illustració de periòdics “El Museo Universal”, “La Ilustración de Madrid” El realisme de Bécquer, matisat per un Romanticisme sobrevivent, donà una versió lírica de la gent del poble del s XIX Una bona collecció d’obres seves és al Museo de Arte Moderno, de Madrid

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric…