Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Rafael Martínez i Padilla
Pintura
Pintor.
Conegut com a Rafael Padilla Installat de petit a Barcelona, es formà a Llotja El 1906 exposà conjuntament amb Pau Gargallo, a Barcelona Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid El 1937 anà a França, i residí a Honfleur i Montalban, fins que el 1950 tornà a exposar a Barcelona Hom ha relacionat el seu estil amb l’impressionisme
fra Bartolomeo della Porta
Pintura
Pintor italià, deixeble de Cosimo Rosselli.
El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael
Manuel Valdés
Pintura
Pintor.
Membre fundador de l’Estampa Popular Valenciana 1964-67, seguí una línia informalista i guanyà el premi Senyera 1964 L’any 1983 guanyà el Premio Nacional de Artes Plásticas Amb Rafael Solbes formà l' Equip Crònica Des de la mort de Solbes 1981 treballa sol, aprofundint el procés reflexiu entorn de la història de la pintura que iniciaren conjuntament Aquest es concreta en variacions a partir d’obres emblemàtiques, agrupades en sèries, que s’estructuren a partir d’un fil conductor argumental o temàtic Algunes d’elles són projectades tridimensionalment
Bram van Velde
Pintura
Pintor holandès.
Format en un ambient tradicional, el 1922 començà a treballar conjuntament amb altres pintors dominats per l’expressionisme germànic L’any 1925 s’establí a París i entre el 1932 i el 1936 residí a Mallorca, d’on se n'hagué d’anar per causa de la guerra del 1936 Durant la Segona Guerra Mundial deixà de pintar, i un cop acabada, reprengué l’activitat estimulat pel grup COBRA, del qual és considerat un predecessor La seva obra, que ha influït directament o indirecta molts artistes actuals, eliminà progressivament els elements naturalistes així com qualsevol rigidesa geomètrica
Esteve Terrús

Esteve Terrus
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’École des Beaux-Arts de París S'establí al seu país natal i exposà a Perpinyà, alguna vegada conjuntament amb AMaillol, gran amic seu Participà a l’Exposició dels Artistes del Rosselló, que, patrocinada per la revista Forma , tingué lloc a la Sala Parés de Barcelona el 1905, i exposà al Salon des Indépendants de París el 1911, on Apollinaire qualificà la seva obra de seductora Convisqué amb els joves fauves i avantguardistes de l’escola de Ceret, tot i que conreà un paisatgisme d’arrel tradicional, amb una gran sensibilitat/> Fou també un mestre de l’aquarella
Robert Llimós i Oriol
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola Massana i a Sant Jordi Es donà a conèixer l’any 1964 en una exposició que realitzaren conjuntament amb Arranz Bravo, Bartolozzi, Gerard Sala i d’altres Aquests artistes treballaren en equip fins l’any 1969 Després de la separació del grup se sentí atret pel conceptualisme i realitzà algunes accions com ara Llimós en marxa 1972 Per encàrrec realitzà un mural per a la família March destinat a la seva residència de Cala Ratjada Mallorca, i tornà a interessar-se per la pintura de cavallet Treballa habitualment a Nova York d’ençà de l’any 1975 i actualment conrea…
Néstor Martín y Fernández de la Torre
Pintura
Pintor, conegut simplement com a Néstor.
Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…
Pere Garcia-Fons
Pintura
Pintor.
Seguí els seus pares a l’exili després de la Guerra Civil de 1936-39 i es naturalitzà francès 1948 Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’Académie de la Grande Chaumière, a París, on s’installà el 1949 i es relacionà amb pintors com Antoni Clavé, Emili Grau i Sala, Óscar Domínguez o Eduardo Arroyo Pintor figuratiu, es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el premi Fénéon Exposà a Europa i a Amèrica Illustrà llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de…
Maurice de Vlaminck
Pintura
Pintor francès.
Entusiasta de Van Gogh, hom el considera un dels millors representants de l’esperit fauvista Per a la seva formació fou decisiu l’encontre amb André Derain, amb qui treballà durant més d’un any a Chatou D’aquell temps arrenca la seva fase més característica, amb formes tendents al dramatisme i colors purs El 1905, a París, exposà conjuntament amb Derain, Matisse, Marquet i d’altres al Salon des Indépendants i al Salon d’Automne, que configurà la tendència fauvista La seva pintura és aleshores arravatada, flamejant, i semblen alliberar-s’hi amb tota la potència les forces naturals…
Alejandro Obregón i Andreu
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintor, gravador i escultor.
fill de mare catalana i pare colombià Encara infant, emigrà amb la seva família a Colòmbia, i s’establí a Barranquilla El 1939 se n'anà als EUA, i es formà artísticament a Boston 1939-40, on estudià al Museum of Fine Arts School i féu també algunes exposicions Fou nomenat vicecònsol de Colòmbia a Barcelona, on amplià la seva formació a la Llotja i al Reial Cercle Artístic i completà la seva formació amb estades a capitals europees Tornà a Colòmbia el 1944 i aviat hi guanyà un gran prestigi Ensenyà a l’ Escuela de Bellas Artes de la Universidad Nacional de Bogotá, on, més tard, fou rector en…