Resultats de la cerca

Referida a una obra d’art, la coloració és una part del colorit i és composta per tres colors relacionats i dirigits per unes normes estètiques que regulen llur quantitat

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1969-73, de la qual és professora La seva pintura, inicialment d’elaboració acurada i minuciosa —a voltes amb aparença de collage — en la qual acostumava a representar coses i aspectes de la vida quotidiana, sovint de forma seriada, recentment ha adquirit un caràcter més marcadament expressionista

Hom sap poques coses de la seva vida, malgrat que el seu taller fou molt conegut a l’època D’un repertori iconogràfic limitat, repetí diverses vegades el tema de la Mare de Déu amb l’Infant Museo del Prado, Madrid National Gallery, Londres, de l' Eccehomo catedral de Sevilla Musée du Louvre i de la Pietat Academia de San Fernando, Madrid, obres d’una realització minuciosa que presenten uns trets colorit peculiar i allargament de les figures d’un parentiu evident amb el manierisme italià

Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències

Influït per l’escola de paisatgistes de Munic i per ABöcklin La seva pintura, després de la primera estada a Itàlia 1864, esdevingué més estilitzada hi representà una abstracció de la natura perfectament estudiada, amb figures monumentals, i la limità a les coses més essencials, amb una tècnica que s’apropa molt a la del fresc, per tota la qual cosa anunciava la pintura de la fi del s XIX Obres El bany de Diana 1863 Neue Staatsgalerie, Munic, els frescs de la biblioteca de l’institut zoològic de Nàpols 1873-74, conjunt fet en collaboració amb l’escultor Avon Hildebrand, Les…

Estudià a l’Institute of the Arts de Califòrnia els anys 1973-75, i actualment resideix a Nova York Considerat un dels artistes més influent dels anys setanta, ha estat situat dins d’un nou classicisme, si bé la peculiaritat de la seva obra ultrapassa les classificacions Pel seu esperit formalista ha estat també relacionat amb artistes nord-americans com Pollock, J Johns i Nauman Les seves obres incorporen l’humor dins un encadenament d’imatges compostes com un assemblage de diversos elements o fragments, fruit d’un treball bàsicament intuïtiu que posa l’accent en l’efecte visual de les…

S'installà a Nova York el 1952, i fou, amb els seus quadres de banderers i de dianes, el creador, juntament amb Rauschenberg, del neodadaisme, que aviat s’anomenà pop-art Des del 1958 la seva obra es mogué en un camp d’imatges existents —lletres, paraules, collage i juxtaposicions d’objectes— amb allusions literàries i filosòfiques Des del 1986, les obres manifesten una direcció més clàssica vers els valors allegòrics de la pintura Protagonista del pavelló nord-americà a la Biennal de Venècia del 1988, fou en la mostra de dibuixos a la Hayward Gallery de Londres, l’any 1990, on quedà més…

Fill de Joaquim Vayreda i Vila , amb qui s’inicià en el camp de l’expressió plàstica Assistí després a les classes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, dirigida per Josep Berga i Boada Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l’acadèmia Galí El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, rigidesa de gest i un color dur Els paisatges i les…

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure…

Autodidacte Exposà l’any 1932 a Terrassa i exercí com a crític d’art a El Dia d’aquella ciutat L’any 1934 exposà a Barcelona El 1945 foren publicats els primers llibres amb gravats seus Les coses benignes , de Ruyra, Arcàdia sense mite , de R Benet, i 20 tannkas , de Carles Riba Perfeccionà els coneixements de gravat i illustrà Tristeta , d’Emili Vilanova 1947 Dos anys després, ajudat per Víctor M d’Imbert, llançà la Collecció de Gravats Contemporanis de La Rosa Vera en tirada de cinquanta exemplars, amb els quals contribuí a estendre aquesta tècnica entre molts artistes catalans…