Resultats de la cerca

Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional Viatjà per França i per Bèlgica A vint anys tornà a Barcelona A la seva època fou considerat com el millor cartellista català Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc 1932 Féu el cartell del centenari de Goya Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès

El 1928 la seva família s’establí a Olot A partir del 1940 és forma a l’Escola de Belles Arts, on del 1953 al 1975 fou professor de perspectiva i dibuix artístic Acabats els estudis, treballà un temps al taller d’estatuària religiosa l’Art Cristià, però poc després es decantà definitivament per la pintura El 1947 guanyà el segon premi de dibuix i pintura del Concurs Juvenil de Girona, el 1962 la Medalla d’Argent de l’Escola de Belles Arts i l’any 1976 fou seleccionat per la Fundació Herbert d’Uckermann a la mostra d’art català de Grenoble La…

Residí a Olot i a Girona i pintà retaules per a Hostalric 1569, Sant Privat d’en Bas 1572 i Peralada 1574, entre d’altres Tanmateix, l’única obra que se li coneix és la pintura del retaule del Corpus de la Seu de Girona 1566-67

Collaborà, amb el pseudònim Xesc , a “Virolet”, a “Esquitx” i al calendari d’"En Patufet” Com a pintor restaurà la cúpula de l’església de la Mercè, a Barcelona, i decorà diferents capelles Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de l’actual vida popular barcelonina

Féu estudis artístics a l’acadèmia Baixas, al taller de Ramon Sanvisens i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S'establí el 1966 a Sant Esteve d’en Bas Garrotxa i installà el seu estudi La seva primera exposició individual tingué lloc el 1953 a Barcelona La seva obra, olis i aquarelles, se centra en paisatges garrotxins i en marines, de caràcter bucòlic

Fill de Josep Antoni de Cabanyes i pare del pintor Alexandre de Cabanyes La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l’època Estrenà l’obra teatral La vuelta de Don Pancario 1857 i publicà Fábulas políticas 1868, La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubells 1872 i Al Déu de les Armades 1875 Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Molière , i collaborà a La Renaixença

Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904…

Estudià art i història de l’art entre el 1948 i el 1954 a Nova York, París i Barcelona A partir del 1958 es dedicà als estudis de prehistòria i al treball de camp en nombroses excavacions a les Balears, entre les quals cal destacar les coves de Son Gallard, Muleta i Son Matge, l’assentament calcolític de Son Oleza, el poblat talaiòtic de Son Ferrandell, els santuaris de Son Mas i Torralba d’en Salort Estudià arqueologia i prehistòria a la Universitat d’Oxford entre el 1975 i el 1981, any en què es doctorà Fou investigador per…

Format a Llotja amb Fèlix Mestres i Ramon Calsina Amb el pseudònim de Lollam publicà dibuixos humorístics a “En Patufet”, “Virolet” i “l’Esquitx” Fou premiat com a pintor a l’Exposició de Primavera del 1936, i guanyà el premi Nonell el 1939 Considerat com una de les millors promeses de la jove pintura catalana, després de la guerra civil aconseguí diversos premis i medalles, fins que, a partir del 1951, deixà de participar en concursos i exposicions oficials Residí a Itàlia i al Brasil La seva pintura, molt interessant i fresca al començament, resulta estàtica, opaca…

Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’Escola Massana, exposà per primer cop a la Sala Rovira de Barcelona 1943 S’inicià com a caricaturista diari en el Diari de Barcelona , el 1952, i després passà a Tele-exprés , El Correo Catalán , Avui en el qual feu un acudit diari del 1976 al 1989 i Diari de Barcelona Collaborà també periòdicament a Serra d’Or , Cavall Fort , Por Favor i La Gaceta Ilustrada i en publicacions estrangeres com ara Punch , Harper’s , Esquire , Everybodys , París Match o Jours de France Feu també nombrosos dibuixos publicitaris El 1989 cessà l’activitat com a…