Resultats de la cerca

Començà com a dissenyador de vitralls i de tapissos S'establí a Praga 1562 al servei dels Habsburg Retornà a Itàlia l’any 1587 La seva pintura no té res a veure amb el modern surrealisme, com ha estat dit, i es basa en el gust per l’allegoria, propi del Renaixement, i en l’afecció per tot el que és extravagant, pròpia del manierisme Les seves obres es componen, gairebé sempre, de diversos elements relatius al concepte representat, agrupats enginyosament de manera que prenguin figura humana Les quatre estacions, L’aigua, El foc, El bibliotecari, El jardiner , etc, les diverses versions de les…

Autodidacte Visità Roma 1851 i París 1854 Amb els seus paisatges suaus, influïts per C Corot, representà a Amèrica un realisme rural similar al que l’escola de Barbizon representava a França Refractari a l’impressionisme, la seva darrera etapa es caracteritza per un retorn a un cert Romanticisme

Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern

Passà d’un període expressionista Lector de Dostojevskij , sota la influència d’E Munch, a un període cubista Dona amb tapís i Dona amb cap de brau , obra molt picassiana i arribà a una síntesi dins un surrealisme molt personal En la seva darrera etapa pintà paisatges realistes La seva importància com a pintor d’avantguarda ultrapassà l’àmbit nacional

Féu la carrera d’arquitecte Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès , a València, i de Domenico Morelli , a Roma Obtingué una segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid, obra influïda per Emili Sala i Eduardo Rosales

Fill i nebot de pintors, fou deixeble del seu pare, Edme Daubigny, i de Delaroche, i passà gairebé un any a Itàlia Es donà a conèixer el 1839 i féu amistat, el 1857, amb Corot, que l’influí Relacionat amb l' escola de Barbizon , el seu paisatge guanyà gradualment en preocupació per la llum, i a la seva darrera etapa s’apropà a l’impressionisme

Treballà a Anvers entre el 1519 i el 1551, que es traslladà a Haarlem Pintà temes religiosos — El fill pròdig Koninklijke Musea van Schone Kunsten van België—, de costums — El cirurgià Museo del Prado, Madrid— i natures mortes La seva tècnica compositiva, adquirida dels “romanistes” flamencs, influí Velázquez El sentiment violent de la seva darrera producció anuncia el Barroc Tobies Musée du Louvre, París

Conreà temes religiosos i d’història, que li valgueren una gran anomenada L’embalsamament de Crist 1872, Torquato Tasso i Eleonora d’Este ambdós a la Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma Però és en obres menys grandiloqüents on el seu estil es fa més solt i antiacadèmic i esdevé un antecedent de les tendències renovadores de la pintura italiana d’entre segles Nena coll Vetri, Nàpols En la seva darrera etapa fou influït pel fortunyisme

És autor de nombroses pintures religioses en què la pintura veneciana començà a allunyar-se de la tradició gòtica El Musée du Louvre de París i el British Museum de Londres conserven dos reculls de dibuixos seus, que contenen interessants perspectives d’arquitectura i que constituïren durant molt de temps fonts de temes per a la gran escola veneciana dels ss XV i XVI, de la qual ell fou l’iniciador Fou pare de Gentile, Giovanni i Niccolosa Bellini aquesta darrera fou muller de Mantegna 1453

Coneguda amb el nom de casada d' Anita Solà d’Imbert Autodidacta Concorregué als Salons d’Octubre de Barcelona, on exposà Sala Vinçon 1948, Sala Gaspar 1952, Galeries Laietanes 1955, Galeries Syra 1970 Projectà una pintura al fresc per a l’ermita de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú i decorà l’església de Merlant Gironès Passà per un cert ingenuisme, en paisatges, flors i natures mortes Posteriorment s’acostà a l’estil de Raoul Dufy i en una darrera etapa arribà a l’abstracció