Resultats de la cerca

Autor de diverses pintures decoratives i de retaules, sobresortí en els quadres de tema mitològic Galleria Borghese, Roma que li donaren molta anomenada als s XVII i XVIII

Des del 1915 visqué a Barcelona, on estudià pintura i arts decoratives El 1934 fou premiat per l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya Féu els decorats de diverses pellícules als estudis Orfea, entre els quals destacà el de la producció de Don Joan de Serrallonga

Fill d’un teixidor Passà una llarga temporada a París, i vers el 1879 arribà a Sabadell, on fou protegit per Manuel Corominas Amb el seu mestratge contribuí decisivament a entroncar la ciutat amb una vida artística real Fou un realista sòlid i vigorós, no exempt d’una finor encara romàntica, sobretot en les obres decoratives El Museu de Belles Arts de Sabadell en conserva obres

Estudià a Rotterdam, Brusselles, Munic, Viena i Roma De retorn als Països Baixos, fou director de l’Escola d’Arts Industrials i Decoratives de Haarlem El 1889 s’installà a Mol, petit poble belga, i hi restà fins a la seva mort es naturalitzà belga el 1901 Les seves escenes religioses, de la vida rural, paisatges i retrats, d’una pinzellada espessa i un colorit ric, amb violents clarobscurs, denoten un temperament apassionat i alhora contingut

Després d’una estada a Alemanya, anà a París i es casà amb RDelaunay 1910, amb qui collaborà en la realització de diverses obres i prengué part en l' orfisme , que aplicà a les arts industrials i especialment als teixits i tots els elements de la moda, els quals tingueren un gran èxit en l’exposició d’arts decoratives del 1925 Després de la mort del seu marit 1941, començà una nova etapa, caracteritzada per la realització d’aiguades, d’una gran sensibilitat

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Dresden 1908-14 El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa S'establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà 1920-36 La seva pintura es mou dins un lirisme postmodernista Moblista notable, revalorà la marqueteria, creant un estil modern inspirat en la tradició Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona 1929 i Madrid 1947 La seva obra es troba als museus de Barcelona, Terrassa i Tossa i a diverses colleccions

Deixeble de Sorolla a València, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermen Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926 Assolí una fama notable a França féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus del 1928 Exposà, individualment, a Madrid 1933 i a València i participà en altres exposicions Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de…

Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada Barcelona 1925

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona, de la Comissió Provincial de Monuments, del patronat…