Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Carlo Maratti
Pintura
Pintor italià.
Influït pel decorativisme dels Carracci, fou un dels principals decoradors de l’escola romana Són destacables les seves composicions religioses, que influïren fortament entre els seus contemporanis Decorà, a Roma, les esglésies de Gesù, Santa Maria del Popolo, Santa Maria degli Angeli i Santa Maria della Pace
Stefano da Verona
Pintura
Pintor italià.
Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà
Sano di Pietro

El casament del comte Sanseverino , de Sano di Pietro
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Ansano di Pietro de Mencio, pintor italià.
Representant de l’escola sienesa, fou el cap d’un taller goticista que produí nombrosos retaules i quadres de tema religiós per a les esglésies de Siena Influït pel Sassetta, el seu estil es caracteritzà pel refinament i el decorativisme tres-centistes, a deshora de les innovacions artístiques de la veïna Florència Coronació de la Mare de Déu Palazzo Pubblico, Siena, Mare de Déu amb el Nen Pinacoteca, Siena, ~1450
Il Vecchietta
Arquitectura
Escultura
Pintura
Nom amb què és conegut Lorenzo di Pietro, pintor, escultor i arquitecte italià.
Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza
mestre d’Altura
Pintura
Pintor anònim de l’escola valenciana de mitjan s XV.
Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços
Jacques Villon
Pintura
Pintor i grafista francès, germà de Marcel Duchamp-Villon.
Estudià dret a Touen i belles arts a París 1894 Després de fer dissenys humorístics per a la premsa, es dedicà 1906 a la pintura Influït de bon començament pels fauves , després 1911 s’uní als cubistes i fundà, amb Picabia, La Fresnaye, Metzinger i Gleizes, entre altres, la Section d’Or La seva pintura pot ésser considerada com el desenvolupament, bé que molt modest, dels principis de Cézanne adoptà la tècnica cubista, així com l’abstracta, d’una manera simplista, molt sovint tendent al decorativisme
Henry Waroquier
Pintura
Pintor francès.
Rebé la influència del cubisme, que combinà amb el decorativisme oriental en pintures de paisatges al llarg dels seus nombrosos viatges i n'accentuà l’aspecte tràgic en una sèrie de pintures a propòsit d’un viatge a la península Ibèrica 1917 Del 1917 al 1932 es dedicà a paisatges imaginaris i a la figura humana amb un expressionisme d’influència bizantina i del fauvisme També féu gravats i escultures, la composició mural La tragèdia Palais de Chaillot, 1937, L’hivern i Visita a Venècia Musée d’Art Moderne, París
Joseph Stella
Pintura
Pintor italià naturalitzat nord-americà.
Estudià art a Nova York Anà a Itàlia i França, on entrà en contacte amb el moviment futurista, alhora que fou influït per l’expressionisme abstracte del grup Der blaue Reiter El 1913 exposà a l’Armory Show, i tres anys més tard formà part del grup dadà de Nova York El final de la seva producció s’orientà cap a construccions cubistes de caràcter purista plenes de decorativisme En són obres representatives Combat per la llum 1913, El pont de Brooklyn 1918 i Interpretació de Nova York 1920-22
Rafael Duran i Benet
Pintura
Pintor
Deixeble de Manlolo Hugué i de Rafael Benet , oncle seu, a qui el seu art deu molt en la concepció cromàtica, la seva formació fou bàsicament autodidacta El 1955 feu la seva primera exposició a Cotlliure i el 1958 es presentà a Barcelona Primordialment paisatgista, en les seves obres, molt influïdes pel fauvisme , conjuga els valors pictòrics amb un cert decorativisme d’aire mediterrani, que dóna com a resultat una forma d’una gran bellesa plàstica Residí a Cadaqués, on tingué el taller, i també a París, Banyuls i Cotlliure Pertangué al grup de la Sala Parés
Michael Luckas Leopold Willmann
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany.
Es formà a Holanda, sota la influència de les obres de Rembrandt El 1660 anà a Berlín, on l’elector Frederic Guillem el nomenà pintor de la cort Entrà després en un monestir cistercenc de Silèsia Fou eminentment paisatgista, i fins i tot en la seva segona època, ja monjo, el paisatge domina en les composicions de tema bíblic Són obres d’aquest moment Tobies i l’àngel en un paisatge muntanyenc i La creació Seguint l’esperit del decorativisme barroc, pintà i decorà façanes i interiors de cases/> La seva obra influí molt fortament en els paisatges alemanys dels s XVII i XIX