Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Lluís Borrassà
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic (1415), obra de Lluís Borrassà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, fill de Guillem Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i pertanyent a una extensa família de pintors gironins.
Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert La seva activitat a Barcelona com a pintor de retaules fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que, per a un sol any el 1392, hi ha la notícia que va contractar-ne cinc Tanmateix, no es conserven pintures documentades del seu període trescentista, en contrast amb els retaules documentats, i subsistents en tot o en part, pertanyents al segle XV retaules dels Set Goigs de la Mare de Déu , per a Copons 1402 del Salvador , de Sant Salvador de Guardiola Bages…
Àngels Santos i Torroella
Detall d’El món, d’Àngels Santos i Torroella
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Germana del crític d’art Rafael Santos , cresqué a Valladolid, on feu un breu aprenentatge amb el pintor italià Cellino Perotti A divuit anys pintà El món , considerada la seva obra mestra i que la revelà com una fita de l’art modern a l’Estat espanyol Es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i d’altres, i a Barcelona Guillermo Díaz-Plaja i Joan Teixidor Aquests anys pintà també en el mateix estil obres com Tertúlia , La terra o un colpidor Autorretrat El 1931…
Pietro Cavallini
Pietro Cavallini Jesucrist , detall dels frescs de Santa Cecilia in Trastevere, Roma
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
És conegut sobretot a través de Ghiberti i de Vasari La seva activitat se centrà a Roma, on treballà a San Paolo fuori le Mura 1270-79, realitzà els mosaics de l’absis de Santa Maria in Trastevere 1291 i els frescs del Judici Universal a Santa Cecilia in Trastevere descoberts el 1899 El 1308 era a Nàpols treballant per a Carles II d’Anjou a Santa Maria Donnaregina Obres atribuïdes a ell són els frescs de la tomba del cardenal Matteo d’Acquasparta 1302 Santa Maria d’Aracoeli, Roma i els de la catedral de Nàpols En la seva obra té una importància fonamental el color malgrat la patent influència…
Santiago Padrós i Elias
Detall d’un mosaic de Santiago Padrós i Elias de l’Abadia de Montserrat
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Pintor i mosaïcista.
Influït per Eugeni d’Ors, el 1939 començà l’activitat pictòrica simultàniament amb cursos de filosofia i lletres Membre i pensionat de la Fundació Avon Humboldt, treballà a l’escola de Kronenburg 1944, prop de Werner Peiner i, freqüentà els tallers de Kölbe, Brecker i Thorak Després d’estades a Venècia, a Roma i a Ravenna 1947, desenvolupà una gran activitat en la tècnica del mosaic, primer a Terrassa i després a Madrid Té obres al monestir de Montserrat, a Terrassa, a Molins de Rei, a Madrid, al Valle de los Caídos —la vasta decoració de la cúpula— i en molts altres llocs de la Península,…
François Gérard
Detall del retrat de Mme Récamier (1802), de François Gérard (Musée Carnavalet, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Deixeble de JL David Eclèctic quant a la seva obra, tant neoclàssica L’Amor i Psique, 1798 Musée du Louvre, París com romàntica Corina al cap de Messina , retrat de Mme de Staël, i quant a la seva clientela Treballà tant per a la Convenció ajudant David com per al consolat i l’Imperi decoració de la Malmaison Retrat de l’emperadriu Josefina a la galeria de Malmaison , 1807, Musée National de Malmaison Austerlitz , 1810 i per a la Restauració pintor de cambra de Lluís XVIII Fou un bon retratista hom li ha catalogat més de tres-cents retrats, entre els quals es destaquen Mme Récamier 1802…
fortunyisme
Detall de La promesa (1880), de Francesco Paolo Michetti (Galeria Nacional d’Art Modern, Roma)
© Corel
Pintura
Corrent pictòric d’abast europeu, desvetllat per l’èxit de la pintura de Marià Fortuny i Marsal, que transcorregué bàsicament al darrer terç del segle XIX.
Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant en Henri…
escola de Ferrara
Detall de l'Adoració dels Pastors a la Seu de València, atribuïda a Pau de Sant Leocadi
Pintura
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.
Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres importants…
Pietro Berretini
Detall del fresc al saló de Venus (1641-42), de Pietro da Cortona (Galeria Palatine, Florència)
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià, anomenat també Pietro da Cortona.
La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de major…
Vicenç Folgado i Forteza
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on es presentà individualment el 1951 Conreà especialment la natura morta, amb una extraordinària minuciositat en el detall, que dóna a la seva pintura un ambient que recorda sovint el del realisme màgic
Giovanni Martino Casale Spanzotti
Pintura
Pintor italià.
Documentat al Piemont des del 1490, es formà al taller del seu pare A Milà rebé l’influx de VFoppa, palès en el tríptic de la Mare de Déu amb el Nen Galleria Sabauda, Torí Autor dels frescs de la Vida de Crist San Bernardino, Ivrea, d’una Nativitat Museo Civico, Torí i d’una Pietat Castel Sant'Angelo, Roma, el seu estil es caracteritzà per la sobrietat compositiva i per la utilització primer de colors pàllids i després d’una gamma cromàtica sumptuosa, que juntament amb el gust pel detall assenyala un coneixement de la pintura flamenca Realitzà també vitralls Anunciació ,…