Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Fou guardonat amb les medalles Fortuny 1940, Masriera 1941 i Tapiró 1944, i també en diversos certàmens pictòrics Exposà regularment a Barcelona La seva obra és dintre una clara línia expressionista

Conreà un estil dins el realisme geometricopurista Entorn dels anys vint té un estil cubista aplicat a paisatges industrials, desèrtics, entre figuratius i abstractes A partir del 1943 presenta una abstracció pròpia dintre el seu ideal purista A Fairmont , 1951, Museum of Modern Art, Nova York

Després de residir a París 1929-31 s’establí definitivament a São Paulo Molt dintre el dramatisme expressionista alemany, mostra uns personatges famèlics i trists amb línies anguloses i dures, amb influències cubistes, amb un color molt sord Els temes tractats són populars escenes rústiques i líriques del Brasil, la vida dels jueus a Europa Cal destacar, sobretot, la immensa composició del Vaixell dels emigrants i la sèrie dels Boscs 1950-55

Entre el 1864 i el 1870 estudià a Munic Malgrat no conèixer els intents de la pintura plein air francesa, el preocupà la representació pictòrica de l’aire lliure, de la llum solar i de la figura humana collocada en el paisatge El 1872 pintà la seva obra principal, Forada de maig , composició perfecta dintre dels cànons del plein air , que no aconseguí cap ressò El públic, la crítica oficial i els pintors joves només el valoraren des del final del s XIX

Retratista, expressà una sensibilitat derivada de la de JJ Rousseau i molt dintre l’esperit i el gust del retorn a l’antiguitat de la fi del s XVIII Fou retratista de Maria Antonieta des del 1779, la qual retratà nombroses vegades Maria Antonieta i els seus fills 1787, Musée National de Versailles et des Trianons Exiliada des de l’any 1789, tingué un gran èxit com a retratista de l’aristocràcia arreu d’Europa Entre els seus retrats cal esmentar Mme Vigée-Lebrun i la seva filla 1789, Musée du Louvre i Corina 1808, retrat de Mme de Staël, castell de Coppet, Vaud

Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire…

Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum 1823-28,…

Format al College of Art de Bradford 1953-57 i al Royal College de Londres 1959-62, aquest any viatjà a Nova York, on entrà en contacte amb Andy Warhol i amb els pioners del pop-art , que l’influïren profundament De fet, la seva pintura pot inscriure’s dintre de les derivacions d’aquest corrent, bé que sense la crítica ferotge o el cinisme impersonal de la societat de consum que la majoria dels seus representants mostren Un viatge a Califòrnia 1964 acabà per definir el seu estil realista, de colors brillants i exaltació del cos masculí, a través del qual evoca un món hedonista, refinat,…

El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà escultures…

Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona Durant la dècada de 1980 s’installa al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais París L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions figuratives…