Resultats de la cerca

S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana…

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD  1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou president per a l’…

Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid

Estudià amb Joan Baptista Ravanals El 1724 anà a Roma i treballà al taller de Sebastiano Conca El 1731 s’establí a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans Posteriorment retornà a València, sota la protecció del marquès de Dosaigües, on morí amb les facultats mentals pertorbades Com a gravador, les seves obres principals són la làmina del sermó Las tres púrpuras de Alcira de Jaume Cervera 1707, la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi 1709, la primera del volum I del Museo Pictórico de Palomino 1715, els retrats del comte d’Alzira i del marquès de Busianos Com a…

La seva obra representa la manifestació del moviment surrealista a la Gran Bretanya La seva producció, dedicada també al disseny de teixits i a la ceràmica, és fruit d’una imaginació exuberant i fantàstica Interpretació d’un objecte trobat Regne vegetal 1935, L’eclipsi del gira-sol British Council, Londres 1945

Estudià a Peterburg, Moscou i Vitebsk, on fou ajudant de KMalevič Des del 1922 fou a Polònia un dels principals representants del suprematisme, formant part dels grups Blok, Praesens i AR, aquest darrer fundat per ell mateix per defensar la seva pròpia tendència artística, anomenada unanimisme Des del 1950 fou professor d’història de l’art a Łódź Escriví diferents obres teòriques, i també conreà l’escenografia i el disseny de mobles i teixits

Fins el 1939 fou figuratiu després d’un període eminentment neocubista, esdevingué, entorn del 1945, el principal representant de l’art abstracte a Itàlia L’any 1952 fundà el grup Otto pittori italiani El seu germà Mirko Basaldella Udine, 1910 - Cambridge, Massachusetts 1969 destacà com a escultor monumental per la llibertat formal i l’esperit innovador Fosses ardeatines, Palau de la FAO, a Roma El 1957 fou nomenat director del taller de disseny de la Universitat Harvard

Signava  Vives Fierro Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou alumne de JM Garrut i de Tomàs Bel Residí a París el 1961, i l’any següent feu la seva primera exposició individual, a Cartagena Des del 1970 residí temporades a Londres, que prengué com a tema de molts dels seus quadres i on feu diverses exposicions 1971, 1973 A partir de la dècada de 1980 tornà a centrar la seva obra en la ciutat de Barcelona, i, posteriorment, l’Havana, Londres, París i Nova York foren alguns dels temes de la seva pintura Exposà en ciutats d’arreu del món Londres, Ginebra, Düsseldorf, París,…

Fill del pintor  Marià Fortuny i Marsal Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889 Es presentà el 1894 a Londres, com a pintor eminentment retratista i paisatgista Com a escenògraf, es destacaren les seves decoracions per a La vida breve , de Manuel de Falla Scala de Milà, 1934, però la principal aportació seva fou la cúpula Fortuny Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i de catifes A Venècia hi ha un museu monogràfic dedicat a ell