Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Antoni Llonye
El retaule de la Mare de Déu (1462), obra d' Antoni Llonye
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya
Demetri
Pintura
Pintor d’origen alexandrí.
Treballà a Roma És conegut amb el sobrenom de Topògraf i sembla que dissenyà cartes geogràfiques del món conegut aleshores, enriquides amb dibuixos de paisatges i de figures
Francesc Morell i Cornet
Pintura
Pintor.
Fill del pessebrista Josep Morell Dedicat a l’art religiós —com el seu germà Lluís Morell i Cornet —, dissenyà vitralls per a la seu de Manresa 1883 i decorà una capella del monestir de Montserrat 1907 Sobresortí com a restaurador
Christian Bérard
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, escenògraf i il·lustrador francès.
Influí sensiblement sobre l’escena francesa Amb un estil elegant i sofisticat, féu les decoracions i dissenyà el vestuari per a muntatges escènics i per a films de Cocteau La belle et la bête, 1946 Illustrà nombrosos llibres, i conreà també el retrat
Natalija Sergejevna Gončarova
Pintura
Pintora russa.
Muller del pintor Mikhail Larionov , s’establí a París el 1914 La seva obra, es caracteritza per un colorisme cubista, inspirada en el folklore rus Dissenyà decoracions per als ballets muntats per Diaghilev Le coq d’or 1914, Sadko 1916, Núpcies 1923, L’ocell de foc 1926
Miquel Plana i Corcó
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador, grafista i pintor.
Inicialment exercí com a dibuixant i gravador Participà en alguns concursos i exposà amb el grup D’ara El 1972 s’introduí en l’edició de bibliòfil i d’aleshores ençà illustrà i edità nombrosos texts Dissenyà i estampà calendaris, carpetes de gravats, cartells, les populars roses de Sant Jordi i les nadales Deixà a la Biblioteca de Catalunya la seva obra gràfica
Louis Majorelle
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, decorador i dissenyador de mobles francès.
Formà part de l’escola de Nancy, i obrí un taller, la Maison Majorelle, per a la fabricació de mobles Art Nouveau El seu estil, inspirat primerament en els estils Lluís XV i Lluís XVI, esdevingué d’inspiració naturalista, especialment floral, fins a arribar a una simplificació, els anys 1920-30 Dissenyà l’escala monumental de les Galeries Lafayette, de París
Edwin Landseer
Pintura
Pintor.
Format a la Royal Academy 1814, hi fou associat a vint-i-quatre anys i acadèmic el 1831 Especialitzat en pintura d’animals, els conferia una certa expressivitat humana, la qual cosa li valgué una gran popularitat i la preferència i amistat de la reina Victòria, que l’ennoblí el 1850 Dissenyà el grup de lleons esculpit 1858 a la base del monument a Nelson a la Trafalgar Square de Londres
Leonor Fini
Pintura
Teatre
Pintora i escenògrafa italiana.
La seva obra és d’un surrealisme molt personal Les seves teles, la tècnica de les quals deu molt a la pintura del s XV, són immergides en un món eminentment femení d’una fantàstica bellesa La pastora d’esfinxs 1941, coll Guggenheim, Venècia i Festa secreta aquarella, 1965 Dissenyà decoracions i vestuaris per al teatre, com Bérénice , per a la companyia Renaud-Barrault, i per al cinema, com el Satyricon de F Fellini 1969
Joan Lleó i Sánchez
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Format a Barcelona 1940-51, amplià estudis a París, Itàlia i Suïssa Professor d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona 1966, fou, el 1970, director de la de Badalona Exposà des del 1942, i té nombrosos premis, entre d’altres la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1972 Pintà o dissenyà diversos murals o vitralls a Catalunya d’ençà del 1949 El seu estil sintetitza concepcions abstractes amb elements, normalment simbòlics, de la nova figuració