Resultats de la cerca

Conegut entre el 1365 i el 1398 Treballà en les pintures del palau de Tortosa 1365-70 i pintà el retaule de la confraria dels pagesos de la ciutat 1366 Se sap que pintà el retaule de l’església d’Albocàsser 1373, que fou taxat per Llorenç Saragossa No hi ha més notícies sobre contractes de retaules Pintà penons, senyals, ciris i brandons per a la seu, el consell i les confraries de Tortosa Per la cronologia del pintor caldria collocar l’obra —avui desconeguda— dins la influència italianitzant, bé que no es pot concretar si fou parallela a la dels Serra o anterior ChRPost identificà el retaule…

Vidu, abraçà l’estat eclesiàstic Hom destaca la seva facilitat en el dibuix Té obres a la parròquia de Sant Esteve de València, al convent de Sant Pasqual de Vila-real Plana Baixa Mort de sant Pasqual Bailón , i a l’església parroquial de Llucena Sant Nicolau La seva Trinitat amb Sant Joaquim i Santa Anna Boston, coll particular denota la influència d’Espinosa

Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès Amplià els seus estudis a Itàlia 1970-72 Des del 1975 és professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1985 Dins de l'àmbit acadèmic, fou membre de la Junta Consultiva del Rectorat de la Universitat de Barcelona 2005-12 des del 2013 és investigador de l'Institut de Recerca de l'Aigua, de la mateixa universitat En la seva obra, a través de la qual fa una interpretació del cos humà,…

Exposà a Barcelona 1911, a Berlín 1913 i al Salon d’Automne París, 1912 La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobri, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid Escriví articles d’art, des de París, per a La Veu de Catalunya És autor de Memorias de un pintor 1944 Es casà amb l’escultora Maria Llimona

És autor del retaule de l' Adoració dels Reis de l’església de Santa Maria de Cocentaina

Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958  Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i a la Llotja de Barcelona Pensionat a París 1892-93, treballà amb l’escenògraf Corpesar Anà també a Roma Participà en exposicions collectives, i entre el 1913 i el 1922 exposà gairebé cada any a la Sala Parés, on els seus paisatges del Vallès, Manresa, Montesquiu i els Pirineus tenien una àmplia acceptació Hom el considera seguidor de Joan Vila i Cinca Alternà la pintura amb l’escenografia El Museu de Sabadell conserva aquarelles seves sobre la vida vuitcentista El seu fill Joan Soler i Puig Barcelona 1906—1986, també pintor, es formà a…

Format a Llotja amb Fèlix Mestres, anà un temps a París Dedicat en principi professionalment al disseny de mobles, es presentà com a pintor al Saló de Tardor de Barcelona de l’any 1938 Exposà individualment a Barcelona des del 1941 Freqüentà Marià Pidelaserra i formà part del grup de La Campana de Sant Gervasi, amb Sucre, Jansana, Manolo, Gol i d’altres El seu estil, derivat de l’impressionisme, ha estat qualificat d’espiritualista per la ingravidesa de les seves figures Les dues amigues , Museu d’Art Modern de Barcelona El 1967 li fou dedicada una exposició d’homenatge al palau de la…

Autor de les teles de Sant Fidel i Sant Serafí als Caputxins, d’un altre Sant Serafí a la seu i de diverses obres de l’antiga collecció del palau del marquès de la Torre, entre les quals un gran retrat eqüestre del marquès i altres retrats i obres religioses Potser fou fill seu Francesc Domenge — Palma, Mallorca 1731, autor d’un retrat del rei arxiduc Carles III

Entre el 1692 i el 1701 realitzà abundants treballs per al convent de Sant Domènec a Oriola Pintà les voltes i les llunetes de l’església i una vintena de quadres, entre altres les Esposalles de la Mare de Déu i la Visitació sembla que dibuixà també els esgrafiats del claustre major Decorà també els sostres d’algunes sales del palau senyorial d’Albaida