Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Mikhail Larionov
Pintura
Pintor moldau naturalitzat francès.
Influït pel cubisme, creà el lucisme 1910, que proclamà el color com a element més important de la pintura Installat a París amb la seva muller, NSGončarova 1914, fou escenògraf dels Ballets Russes Sol de nit , 1915
Joan Cruspinera i Muñoz
Pintura
Pintor.
Treballà inicialment en el camp de la creació publicitària Estudià a Llotja i s’interessà així mateix per la història de la pintura moderna Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques en el terreny del dibuix i del gravat Evolucionà vers l’expressionisme i alhora manifestà una creixent preocupació pel color, que és l’element dominant en les seves creacions més recents
Paul Delvaux
La ciutat de les sirenes , obra parasurrealista de Paul Delvaux (Art Institute of Chicago)
© B. Llebaria
Pintura
Pintor belga.
La seva obra combina els pressupòsits de l’art metafísic i surrealista amb una temàtica on l’element femení és iconogràficament central La simbologia eròtica hi és constant i reiterativa i enllaça amb el subconscient de l’artista El resultat és una pintura parasurrealista, dins el corrent estilístic del realisme màgic L’any 1976 fou creat a Saint-Idesbald un museu-fundació on s’ha reunit bona part de la seva obra
Francesco Guardi

El palau Ducal de Venècia , de Francesco Guardi
© Corel / Fototeca.cat
Pintura
Pintor vedutista venecià.
Seguidor de Canaletto, assolí ben aviat un estil propi, on destaca l’esfumat de la llum i el gust pel moviment Abandonà l’anècdota i passà a la plasmació d’un tros de paisatge on no manquen l’element humà i arquitectònic Fou un dels pintors destacats del vedutisme Posteriorment passà al paisatge inventat Hom en destaca La roda de Sant Marc, influïda per Canaletto, Capricis representant ruïnes National Gallery, Londres i La Piazzetta Ca’ d’Oro, Venècia
Àngel Fernández i Castañer
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble en dibuix de JPahissa, s’inicià en l’escenografia amb SAlarma A París treballà per al cinema i per a la ballarina TBoronat Un cop a Barcelona, collaborà en quasi tots els teatres i en el Liceu Féu, entre altres, les decoracions d' Agonia , de PBertrana, i d' Era un home , de MDauville Fou director artístic de l’Associació de Teatre Selecte, que fundà juntament amb els seus germans Joan i Claudi Defugint el naturalisme, concebé l’escenografia com un element creatiu i suggeridor
Joan Cardona i Lladós
Can-Can, de Joan Cardona i Lladós
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení
Rafael Canogar
Pintura
Pseudònim del pintor castellà Rafael García Gómez.
Es formà a l’estudi de Vázquez Díaz 1948-53 El 1957 participà en la fundació del grup El Paso Passà una etapa informalista, de gestació Des del 1963 treballà dins el nou realisme, amb imatgeria procedent dels mitjans de comunicació Les obres d’aquesta etapa acusen una forta intenció crítica Destaquen les imatges de cossos torturats dibuixades amb jocs de llums i ombres A partir del 1975 retorna a una abstracció geometritzant en la qual el color esdevé un element important Obtingué el gran premi de la Biennal de São Paulo 1971 i el “Premio Nacional de Artes Plásticas” 1982
Gustav Klimt
El Bes , de Gustav Klimt (Viena)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor austríac.
Presidí la Wiener Sezession 1898-1903, el palau de la qual decorà 1902 Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat El seu estil és bidimensional el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora la Salomé de la Galleria d’Arte Moderna de Venècia, la Salomé , la Dànae i el Bes de l’Österreichische Galerie de Viena, o Les tres edats de la dona 1905, Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma
Il Domenichino

Paisatge amb gual (c. 1606), de Domenico Zampieri (Galeria Doria Pamphili, Roma)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Domenico Zampieri.
Es formà al taller del flamenc Calvaert i a l’acadèmia dels Carracci Deixeble i seguidor del corrent estilista d’aquests últims, influí amb el seu estil eclèctic a Roma i a Nàpols Conreà la temàtica religiosa Comunió de sant Jeroni , 1614 i la mitològica Diana , 1621 La seva estima per Rafael es manifestà en els frescs de Sant Lluís dels Francesos de Roma En la seva obra la llum té un paper de primer ordre per a ell és un element expressiu i decoratiu Jugà amb el virtuosisme, però sense deixar-se dominar per ell Influí Poussin en el seu refinament decadent i preciosista
Dirk Bouts
Pintura
Pintor neerlandès.
Les seves obres, d’un misticisme molt pur, defugen el patetisme utilitzant una objectivitat rigorosa i una escenificació despullada, freda i hieràtica Dóna als cossos un tractament d’anatomista creant una illusió cúbica que demana espai El paisatge, concebut com a element d’intimitat i d’atmosfera, juntament amb el color, que uneix els elements de la composició d’una manera heterogènia, són elements bàsics en la seva obra Té una gran cura dels detalls i de les vestimentes, i les seves figures són d’una gran elegància formal Entre les seves obres, destaquen La justícia de l’…