Resultats de la cerca

La seva obra, d’un gran erotisme i que assolí una gran difusió, se centrà en escenes de llacs crepusculars on es banyen noies adolescents Fou president de la Société d’Artistes Français 1925-35

Estudià a Viena, a Munic i a París Del 1914 al 1922 residí als EUA Conreà els temes mitològics i bíblics Salomé el retrat Hermine David 1918, Musée National d’Art Moderne, París, Mac Orlan 1924, i especialment el nu femení, d’un fort erotisme Gitana 1923-24, “Belazel” National Art Museum, Jerusalem, Tres noies 1925, Brooklyn Museum, Nova York Se suïcidà el dia del vernissatge d’una exposició seva

Germà de Cornelis Floris, sojornà a Itàlia, on fou influït per Miquel Àngel i els manieristes Tornà a Anvers i obrí un taller, des d’on introduí el manierisme romanitzant a Flandes Té obres religioses, com La caiguda dels àngels 1554 i El judici final 1566 Les seves escenes mitològiques són d’un erotisme refinat i fred El banquet dels déus, 1550 Venus i Adonis , 1565 La seva producció millor és la de retratista L’home del falcó , 1558 La família van Berchen, 1561

Estudià a Munic i a París, on començà a treballar Posteriorment es traslladà a Amsterdam 1914-19 i a Berlín 1919-25 Després d’un nou període parisenc 1925-40 s’establí a Budapest A partir del 1945 pintà alternativament a París i a la ciutat hongaresa de Szentendre, on el 1975 hom inaugurà el Museu Czóbel Al començament del s XX formava part del grup fauvista de París Més endavant creà un estil propi, caracteritzat per colors brillants i càlids, de vegades sufocants, formes vagues i un component no gaire acusat d’erotisme

Féu la primera exposició l‘any 1972, a la seva ciutat, i es consolidà al llarg dels anys com un dels pintors més destacats de la seva generació El 1978 participà en l’exposició collectiva “Seny i Rauxa” al Centre Pompidou de París, dedicada a l’art català contemporani Fou també seleccionat com un dels representants de la neofiguració europea en l’exposició “Europa-79” de Stuttgart Aquestes dues exposicions el projectaren internacionalment i els anys següents dugué a terme nombroses exposicions individuals i collectives Tot i que la seva producció és sobretot pictòrica, conreà també l'…

Fou deixeble i amic de Dürer, a l’obrador del qual treballà com a oficial vers 1502-08 A Friburg de Brisgòvia féu el políptic de l’altar major de la catedral 1512-17, la seva obra més important Estigué relacionat amb el grup d’humanistes d’Estrasburg en moltes de les seves obres s’expressà amb un erotisme robust, i conjuminà el culte renaixentista al nu amb un simbolisme morbós d’arrel germànica, cosa que el fa un dels millors representants del manierisme alemany Cap als darrers anys de la seva vida pintà obres com La mort i les edats de la dona ~1540, Museo del Prado i Les set…

Format al Sacramento State College 1958, on exercí la docència del 1966 any que la institució rebé el nom de California State College al 1997, que n’esdevingué professor emèrit Des de l’inici de la dècada de 1970 combinà la residència a Califòrnia i a Horta de Sant Joan Terra Alta Exponent típic de l’ art pop , la seva obra se circumscriu pràcticament a nus femenins d’evident erotisme i clara inspiració en l’estètica publicitària Per aquest motiu la seva obra ha estat criticada per collectius feministes, que la consideren una apologia de l’anomenada “dona objecte” Exposà per…

Després d’una brillant carrera durant la dècada de 1960, aclamat pel crític Alexandre Cirici com a entrada del nou paradigma de l’art pop, el 1973 presentà a la Sala Vinçon una sèrie de cubs de vidre amb la paraula Nada ‘Res’ al seu interior i, amb aquesta exposició, abandonà l’activitat artística Es convertí aleshores en un dissenyador de mobles fou pioner en l’ús de plàstics i resines i en interiorista d’èxit, reconegut amb un premi FAD Deixar l’art i la rutina de les galeries era potser la solució més coherent la realitat moderna era en el disseny, en la vida Els anys seixanta, Galí fou…

Deixà els estudis d’enginyer i després els d’arquitecte pels de pintura, a Llotja i a Roma, on acompanyà el seu germà petit, l’escultor Josep Llimona 1880-82 El 1882 ja participà en alguna exposició collectiva a Barcelona, i el 1884 publicà algun dibuix a L’Avenç El 1890 hom ja en destacava les pintures presentades a la Sala Parés L’any següent consolidà el seu nom de pintor naturalista, tot i que l’apologètic Crist venç —fruit de la seva recent conversió al catolicisme— fou durament criticat per Raimon Casellas Aquesta conversió el portà a encapçalar una escissió catòlica dins el naixent…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD  1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou president per a l’Estat espanyol…