Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Mateu Gallard
Pintura
Pintor.
Autor d’una Epifania 1577, coll Torrella, una Adoració dels pastors església de la Sang, a Palma i d’altres obres a l’església de l’Ascensió, etc Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística
Giulio Cesare Carnevali
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf italià.
Formà grup per a la decoració del retaule major de la parròquia de Santa Maria de Mataró 1778-1804 El 1809 fou professor a l’escola de Llotja de Barcelona Com a escenògraf, juntament amb Lucini, Cambon, Cagé i Penne, introduí a Barcelona l’evolució neoclàssica Treballà en la pintura de la decoració del Teatre de la Santa Creu Fou pare del pintor Felipe Carnevalli , d’escassa producció
Alonso de Sedano
Pintura
Pintor.
Treballà a Itàlia possiblement a Nàpols i a la ciutat de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià Museu de la Catedral, d’una sequedat i un ritme constructiu insòlits La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc Féu després, ja a Castella la Vella, retaules a Montenegro de Cameros i a Los Balbases, així com una important collaboració al retaule major de la catedral de Burgos Museo Diocesano En la seva darrera etapa la seva qualitat decaigué notablement
Francesc Santacana i Campmany

Francesc Santacana i Campmany
© Fototeca.cat
Pintura
Fill de l’hisendat Jaume Santacana, batlle i president de la junta de defensa durant l’ocupació de Martorell pels francesos el 1810.
Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada
Francesc Torras i Armengol
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Estudià escultura a Llotja, i després a París, a l’École Impériale i a l’École de Beaux-Arts Pensionat a Madrid 1859, es decantà per la pintura Professor a l’escola de belles arts de Cadis 1864-66, el 1866 fou nomenat professor de l’Escuela Superior de Pintura de Madrid El 1867 l’Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries , que el govern lliurà a l’església de Tetuan La pintura religiosa, d’un Romanticisme evolucionat, ocupà una gran part de la seva producciò També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important per la penetració…
Amedeo Modigliani
Jacques Lipchitz i la seva dona , d’Amedeo Modigliani
© Corel Professional Photos
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià, d’origen sefardita per part de mare.
Estudià a les escoles de belles arts de Liorna, Florència i Venècia El 1906 es traslladà a París, on rebé les influències de PCézanne, Hde Toulouse-Lautrec i PPicasso i visqué a Montparnasse una vida bohèmia de fam i misèria, compartida amb els seus amics ChSutine, JPascin, MKisling i Jeanne Hébuterne —la seva companya—, i morí tuberculós La seva obra, d’una temàtica molt limitada —nus i caps de dona, retrats dels seus amics—, revela una evolució molt lenta mitjançant un traç lineal subratllà les formes, pintades amb parquedat de tons ocres, ataronjats, blaus, blancs i negres, i creà un estil…
Jan Vermeer
Franz Hanfstaengl Muchen, de Jan Vermeer
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor holandès.
Sembla que fou deixeble de Karel Fabritius Formà part del gremi de pintors de Delft, del qual fou degà dues vegades, i es dedicà al comerç d’obres d’art És difícil d’establir una cronologia en la seva escassa producció menys de quaranta quadres, la major part dels quals no tenen data Crist a casa de Marta i Maria National Gallery, Edimburg, L’alcavota 1656 Gemäldegalerie, Dresden i Diana i les nimfes Mauritshuis, la Haia, considerades de la primera època, mostren una certa influència del barroc italià Fora d’aquestes obres, insòlites pel tema en la producció de l’artista, la resta és formada…
Jaume Sans i Arias

Jaume Sans i Arias (c. 1960)
Pintura
Pintor.
Visqué a Cuba, a Barcelona, a l’Escala i a Cabrera de Mar, on establí la seva residència els darrers anys de vida En l’àmbit artístic és conegut, fonamentalment, per la participació en dues exposicions que han esdevingut episodis fonamentals de les avantguardes a Catalunya “Tres escultors que presenta ADLAN” 1935 i la del Grup Logicofobista 1936 El seu treball s’ha pogut veure en múltiples exposicions collectives referides a aquesta època i està present a les sales d’exposició permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya Això ha suposat reconeixement i visibilitat, però ha centrat el…
Modest Urgell i Inglada

Retrat de Modest Urgell i Inglada fet pel seu fill Ricard Urgell i Carreras
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Literatura catalana
Pintor i comediògraf.
Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…
,
Pere Pau Muntanya i Placeta
Sostre de la casa Bofarull de Reus, pintat per Pere Pau Muntanya i Placeta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre,…