Resultats de la cerca

Començà al taller familiar com a pintor de parets Estudià a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i a les classes del FAD Es presentà individualment a les galeries Syra de Barcelona 1948 Aquells anys de renovació artística a Catalunya ja començà a tenir un prestigi sòlid participà en els salons d’Octubre, del Jazz i “de los Once” collaborà a Dau al Set i realitzà, entre altres obres, el mural de l’edifici de Coderch a la Barceloneta Els anys cinquanta visqué a París, on conegué a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, serien les…

Representant del futurisme, a partir del 1898 entrà en contacte amb el cubisme i el divisionisme El 1910 signà el manifest futurista, i el 1912 el Manifest tècnic de l’escultura futurista , del qual fou redactor Amb el llibre Pitture e sculture futuriste 1914 esdevingué el teòric del grup La pintura Elasticitat 1912 és una síntesi de les recerques introduïdes per les noves invencions plàstiques, les quals l’influïren, especialment l’obra de Medardo Rosso Amb un lirisme barroc, introduí en les seves recerques el temps i el moviment Les primeres escultures daten del 1911 Obres principals Retrat…

Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben sovint pintats…

La seva obra, extraordinàriament variada, s’unificà per l’estil, preocupat per la llum i per l’espai, decoratiu i vibrant Fou influït per Pierre Bonnard i per Manet De les seves obres cal destacar els murals del palau de Chaillot 1936, els decorats per al ballet Sylvia 1941, L’alliberament 1944 Obtingué el premi Blumenthal el 1924 i el Carnegie el 1939

La composició gira entorn del poderós eix de la figura de Crist, el rostre serè del qual contrasta amb el compacte volum de caps, ben realistes, d’enemics que l’aclaparen A sota, les tres Maries i el soldat que prepara la creu creen, a base de plans intersecats, un inquiet espai manierista que encara accentua més la serena esplendor de la figura del Salvador

De formació acadèmica, evolucionà de la figuració a l’abstracció, en la qual acabada la Segona Guerra Mundial ja es trobava plenament immers Posseïdor d’una concepció molt personal de l’espai pictòric, els seus quadres deixen veure formes, signes, calligrafies, etc, retallats damunt superfícies de color no gaire viu Hom pot situar la seva obra dins els marges de l’abstracció lírica n'és una prova la seva sèrie de les Palingénésies 1965

Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina

Estudià arquitectura a Madrid, però abandonà els estudis per a dedicar-se professionalment a la pintura La seva obra és figurativa, amb una forta presència d’elements geomètrics i arquitectònics Els seus motius pictòrics són normalment religiosos, històrics i mitològics, i contraposa sovint en una mateixa obra elements que no coincideixen en el temps i en l’espai Ha estat becat pel ministeri de Cultura i per la fundació Juan March Fou Premio Nacional de Artes Plásticas el 1985

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Considerat el fundador de l’escola bolonyesa, és autor de la Madona de les dents 1345, Galleria Davia Bargellini, Bolonya, de les Històries de sant Antoni Abat Pinacoteca Nazionale, Bolonya i dels frescs de l’església de Mezzaratta El seu estil, presidit sempre pel ritme ondulant de la línia, acusa una forta influència del gòtic francès No obstant això, aportà novetats, com la fragmentació de l’espai en diversos episodis, els quals accentuà amb raigs intensos de llum