Resultats de la cerca

De nen estudià amb Llorenç Casanova, i posteriorment seguí cursos amb Adelardo Parrilla Des dels seus primers esbossos es destacà com un enamorat profund del paisatge, i d’una manera molt especial del paisatge netament alacantí de la muntanya Tàrbena, Guadalest, serra d’Aitana, etc Impressionista en una etapa curta de la seva producció, esdevingué després expressionista i fauvista, i exaltà el color fins als seus darrers extrems El 1906 obtingué menció especial a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb el seu oli Gitanes En retornar d’un viatge a París,…

Educat a Munic, sentí, això no obstant, especial predilecció per la pintura francesa, des de GCoubert fins als impressionistes Recorregué Itàlia i els Països Baixos i, finalment, s’establí a Frankfurt, on sobresortí com a paisatgista Castell de Hemsbach , Neue Pinakotheke und Staatsgalerie Moderner Kunst, Munic

Format a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid, on després fou professor, com també ho fou a les escoles nacionals de mestres i mestresses de Barcelona Participant habitual de les Exposiciones Nacionales, guanyà primeres medalles 1920 i 1929 Publicà diversos llibres Grabado 1914, El desnudo en el arte, El grabado en la ilustración del libro i Ex-libris y ex-librismo 1949

De formació autodidàctica, començà a pintar vers el 1920, a 50 anys d’edat Fou obrer tipògraf, i hom el pot considerar un representant típic del gust naïf, però molt de la seva època El seu estil és molt minuciós i els colors molt vius Els seus temes són força variats i dedica una atenció especial a la mar De vegades, els seus quadres revelen una atemporalitat inquietant, molt propera a la concepció de RMagritte

Format a la vigatana Escola de Dibuix i al taller familiar, tingué contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d’on li provingué l’especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l’alcaldia de la casa de la ciutat de Vic

Especialitzat en dibuix animalístic en els seus inicis, participà en diverses mostres collectives, entre d’altres, a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona 1944, amb l’obra Ocell gris Posteriorment, sense abandonar el dibuix, treballà tot tipus de temes i tècniques, encara que especialment es dedicà als paisatges a l’oli, pintats al natural i amb especial preocupació per reflectir la incidència de la llum Té obres en colleccions privades de Catalunya, França, Alemanya, Austràlia i Estats Units

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, on fou alumne de Francesc Llàcer Amplià estudis a l’Academia de San Fernando de Madrid, amb F de Madrazo Tornà a València el 1862 Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864 Es dedicà sobretot a la pintura religiosa, d’un especial misticisme, on intentà de fondre les maneres de Murillo amb la ingenuïtat de la pintura medieval Excellent copista de Joan de Joanes i autor també de pintura d’ambient històric

Estudià belles arts a Llotja Barcelona Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert Pintà amb una especial atenció temes i escenes algerines Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921 Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb la barcelonina i l’eivissenca El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona Pintà moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses

Influït per l’impressionisme, abandonà els estudis d’economia política i decidí de dedicar-se a la pintura Munic, 1896 Fou un dels iniciadors de l’art abstracte — Aquarella 1909 — i animador de Der blaue Reiter 1911 La seva pintura evolucionà de l’impressionisme fins el 1907 vers un fauvisme líric — La muntanya blava 1909 Guggenheim Museum, Nova York — i un expressionisme d’influència oriental 1910 Tot allunyant-se més i més de l’objecte, s’interessà per la forma 1920 i per les figures geomètriques El quadrat negre 1925 Guggenheim Museum, Nova York Reuní les seves teories estètiques a l’…

Cap als anys cinquanta abandonà la pintura academicista —iniciada amb Orihuel— per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà Amplia el seu camp artístic amb l’esmalt, l’orfebreria, l’escultura i el mural Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra Fundadora del grup Indika 1951, formà part del Cercle d’Art d’Avui Exposà, entre individuals i collectives, unes 350 vegades Girona,…