Resultats de la cerca

Representa la segona generació de l’art pop, o, millor, una tendència autònoma de l’art pop europeu respecte al mainstream nord-americà Partint de la mateixa tècnica, iconografia i retòrica del pop selecció, parcellació, separació del context, contacte d’imatges vàries arriba a resultats i crítiques sociopolítiques més incisives, més directes, com ho demostra, per exemple, la seva pintura Un dels 36 000 “marines” 1965

S'orientà ràpidament en l’art de la seva època a base de l’alliçonament nòrdic i italià Els seus quadres solen tenir una composició dramàtica i forts empastaments àdhuc utilitzà els dits, en substitució dels pinzells, per tal de donar més energia a la seva pintura Uní el colorisme i el luminisme amb el tenebrisme, i combinà la llum natural amb la supranatural És autor de Mort de sant Vintir , Mort de sant Benet , Epifania i Simó i Jesús Elevà la pintura barroca del seu país al nivell europeu, sense haver sortit mai de Bohèmia

Format en la tradició acadèmica de Königsberg, París i Munic, adoptà la tècnica dels impressionistes, però amb una pinzellada molt més nerviosa i expressiva S'adherí al moviment de la Sezession de Berlín, i el 1911 un atac de feridura l’abocà a una pintura molt més dramàtica, de la qual sobresurten una cinquantena d’autoretrats, en molts del quals es representa acompanyat d’un esquelet Figura important i menystinguda de l’art europeu —hom l’ha comparat amb Van Gogh—, trencà amb l’idealisme i la mitologia del postromanticisme alemany i obrí el camí als nous corrents…

Amb el suport teòric del crític Diego Martelli, l’integraven Telemaco Signorini —considerat el cervell del grup—, Giovanni Fattori, Silvestro Lega, Adriano Cecioni —pintor i teòric—, Giuseppe Abbati, Cristiano Banti, Serafino De Tivoli, Vincenzo Cabianca, Raffaello Sernesi, Odoardo Borrani i altres Fou aglutinat a les tertúlies del cafè Michelangelo Inserit en el corrent realista, el seu art es basa en la taca macchia de color —són característics els olis amb àmplies extensions de colors gairebé plans i vius—, en la quotidianitat de la temàtica, en la inserció de la figura al…

Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant en Henri…

Es formà com a professor d’art a l’acadèmia de belles arts d’Amsterdam, i es donà a conèixer el 1906 com a pintor tradicional de paisatges El 1911 s’installà a París El seu esperit, auster, i les seves creences teosòfiques el menaren a un llenguatge pictòric inspirat per l’angle recte, la línia, el pla i els colors primaris més el blau i el negre, cercant entre tots ells unes lleis d’harmonia Havent tornat 1914 a Amsterdam, continuà les seves recerques abstractes dins un sistema sever d’horitzontals i verticals Amb Theo van Doesburg fundà la revista De Stijl 1917, portaveu europeu…

Avui en gran part desaparegudes, les pintures representen, als arcs diafragmàtics, escenes de l’Antic Testament, i a l’intradós, els antecessors de Jesús Als murs figuraven escenes del Nou Testament Sens dubte és el millor conjunt de pintura romànica a la península Ibèrica, i el seu autor és arrelat dins el corrent bizantí que al voltant del 1200 s’estengué per tot l’occident europeu, des d’Anglaterra fins als Països Catalans, i que relaciona les pintures de Sixena amb parallels britànics, com la Bíblia de la catedral de Winchester Els frescos es perderen quasi tots el 1936, quan…

D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans dimensions per…

El 1967 ingressà a l’Escola Massana de Barcelona i el 1968 al Cercle Artístic de Sant Lluc Després de fer estades a París, on estudià a l’École Superieure de Dessin et Peinture, el 1970 tornà a Barcelona i començà a treballar en un estudi propi El 1973 pintà murals al fresc al monestir de Sant Cugat del Vallès, en el si de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània d’aquesta població El 1976 fixà la residència a Albons El 1975 incorporà el gravat a la seva obra El 1977 realitzà treballs en ceràmica amb torn i murals en gres, i el 1981 feu sèries d’escultures de bronze Membre…

Actiu a Catalunya, Aragó i València, al darrer quart del s XIV i els primers anys del següent Residí a Barcelona fins el 1375 després a València De la seva estada a la capital del Principat són nombrosos els encàrrecs rebuts per al rei i la reina Elionor i d’altres per a particulars destinats a llocs dels diferents estats de la corona retaule de l’església de Castellnou de Bages 1363, retaule dels sants Gabriel i Antoni per a la capella del castell de Càller, retaule de santa Caterina per a les menoretes de Calataiud 1366-67 Establert a València, continuà la seva tasca i pintà per a la…