Es formà com a professor d’art a l’acadèmia de belles arts d’Amsterdam, i es donà a conèixer el 1906 com a pintor tradicional de paisatges. El 1911 s’instal·là a París. El seu esperit, auster, i les seves creences teosòfiques el menaren a un llenguatge pictòric inspirat per l’angle recte, la línia, el pla i els colors primaris (més el blau i el negre), cercant entre tots ells unes lleis d’harmonia. Havent tornat (1914) a Amsterdam, continuà les seves recerques abstractes dins un sistema sever d’horitzontals i verticals. Amb Theo van Doesburg fundà la revista De Stijl (1917), portaveu europeu de les tendències geomètriques i constructivistes. Formulà teòricament el neoplasticisme com una nova organització de l’espai i eliminà de la pintura tot segell manual a fi d’assolir en la simplicitat la màxima força plàstica. La seva influència es féu palesa en l’arquitectura i el disseny posteriors, així com en el Bauhaus. Després d’una difícil estada a París, el 1919 tornà a Holanda, on ja era acceptat. Fugint de la guerra, de Londres passà a Nova York el 1940, on fou reconegut internacionalment. Rejovení la seva obra amb un nou dinamisme i una nova llibertat compositiva: Broadway boogie-woogie (Museum of Modern Art, Nova York). Després de la seva mort s’han succeït arreu del món les exposicions retrospectives.