Resultats de la cerca

Frans Ykens Anvers 1601 — ~1683, pintor, s’especialitzà en temes de flors i de fruites Ram de flors Kunsthistorisches Museum, Viena, Fruita i ocells morts Galerie der Stadt, Stuttgart Jan Ykens Anvers 1613 — 1679, escultor i pintor, dissenyà l’altar major de l’església de Sint Jacob d’Anvers Pieter Ykens Anvers 1648 — 1695, pintor, fill i deixeble de Jan, pintà sobretot retrats Retrat de Jaussens de Hujoels Koninklijk Museum von Schone Kunsten, Anvers i temes religiosos Santa Cena església de Sint Andries, Anvers

Treballà a la cort d’Alfons V d’Aragó, on convergien les influències dels primitius flamencs i de l’escola provençal-borgonyona Fou influït també pel mestre valencià Jacomart Són obres seves el políptic de sant Vicent Ferrer església de San Pietro, Nàpols, Sant Jeroni i el lleó museu de Capodimonte, Nàpols i Crucifixió collecció Henschel, Nova York Fou mestre d’Antonello da Messina

Treballà a Anvers entre el 1519 i el 1551, que es traslladà a Haarlem Pintà temes religiosos — El fill pròdig Koninklijke Musea van Schone Kunsten van België—, de costums — El cirurgià Museo del Prado, Madrid— i natures mortes La seva tècnica compositiva, adquirida dels “romanistes” flamencs, influí Velázquez El sentiment violent de la seva darrera producció anuncia el Barroc Tobies Musée du Louvre, París

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Documentat a Breslau el 1462 i a Cracòvia el 1470 El seu principal centre de treball fou Nuremberg, on la seva escola tingué continuïtat Fortament influït pels pintors flamencs, especialment per Roger van der Weyden, en la tècnica de l’oli i l’angulositat dels plecs Obres Retrat de Georg von Lövenstein Germanisches National Museum, Nuremberg, escenes de la infantesa de Jesús del Retaule major de l’església de Santa Elisabet de Breslau

Hom li atribueix la major part de les obres que eren considerades del Mestre dels Reis Catòlics L’única taula signada Diegodela + és la de Crist entre Maria i sant Joan collecció particular, Barcelona Empra elements flamencs amb tendències hispanitzants presenta finor de dibuix, transparència lumínica, qualitat tàctil i riquesa expressiva Cal destacar-ne, també, la Missa de sant Gregori collecció Torelló, Barcelona i el Tríptic de l’Epifania catedral de Burgos

Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475

Fou, a Haarlem, el cap d’una escola de pintura manierista 1590-1600, però és molt més important la seva obra com a historiador de l’art Escriví Het Schilder Boeck ‘El llibre de la pintura’, publicat a Haarlem el 1604, biografies de pintors italians, flamencs i alemanys dels s XV i XVI els valors principals d’aquesta obra són el d’ésser la primera història de la pintura nòrdica i el de reconèixer-ne per primera vegada l’originalitat

El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal església de Sant Feliu de Xàtiva i…

La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…