Resultats de la cerca

Deixeble de Fontana, des del 1562 restà a Itàlia, on era conegut per Dionisio Fiammingo Treballà a Roma amb Sabatini i Vasari Fundà 1574 una acadèmia a Bolonya Estilísticament conjuminà les tradicions flamenques i el rafaelisme en un particular manierisme, com en La Mare de Déu i Sant Antoni Bolonya i Les noces de Santa Caterina Roma

Fou actiu a Arles, Avinyó i Ais, on realitzà les vidrieres de la capella de Sant Mitre a la catedral 1442 L’obra manifesta influències borgonyones, provençals i flamenques, la qual cosa ha donat base perquè hom la identifiqués amb la de l’anònim Mestre de l’Anunciació d’Ais 1442-45, bé que el problema no ha estat definitivament resolt

Fou catedràtic 1874 de colorit i composició de l’escola de Llotja, la direcció de la qual exercí del 1887 al 1901 Autor de composicions de tradició romàntica i de decoracions murals Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona, excellí, tanmateix, com a retratista, amb una producció abundosa medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, que evolucionà des de les reviviscències holandeses i flamenques retrat de Carolina Abarca, al Museu d’Art Modern de Barcelona fins a unes etapes demostratives del seu eclecticisme, definides amb els noms de neogrega, sedosa, anecdòtica…

De família d’artistes —el seu pare i els seus germans eren argenters a Colmar—, s’instruí en la pintura com a ajudant de pintor per països com la Borgonya i la Bèlgica actual, on es familiaritzà amb l’art de Rvan der Weyden També viatjà per la península Ibèrica, on dibuixà alguns caps de moros utilitzats després en gravats Com a pintor només se li poden atribuir algunes obres com La Mare de Déu de l’emparrat de roses 1473 i les pintures murals del Judici final a l’església de Sankt Stephan a Breisach, on demostra l’assimilació de les fórmules flamenques amb matisos italians Hom…

Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…

Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400 Hom ignora la seva formació conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot Horta i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè el seu esperit…