Resultats de la cerca

Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren premiats als…

Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786, conreà la pintura d’història i, sobretot, els temes florals

Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià Elx, Benidorm, Alacant, etc i a Múrcia Archena i altres poblats i necròpolis Es caracteritza per les figures simbòliques també ha estat anomenat estil simbòlic , contraposant-lo a l’estil narratiu dit d’Oliva-Llíria , amb figures de dimensions considerables, humanes deessa alada o d’animals àguila amb ales esteses, lleó, llop, etc, voltades d’elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics És un estil molt original i, en general, d’una gran qualitat

Feu estudis de belles arts i fou pintor En llengua castellana arranjà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals entre les quals cal destacar el drama El capitán Gulliver , amb Manuel Mata i Maneja en llengua catalana escriví també sarsueles, amb els compositors Jaume Biscarri Societat familiar, o Tenorios i castanyes , 1901 i JosepRibera Banys de mar , 1896, i peces còmiques originals Plouen desgràcies i Qui no s’arrisca , 1876, o arranjades Amo i criat , 1884 Lo forjador , 1891, monòleg basat en un poema de F Coppée Obtingué accèssit a la…

Als cinc anys es traslladà amb la família a Manila, on féu els primers estudis d’art Estudià a l’UP College of Fine Arts, a l’UST, a l’Academia di Bella Arti de Roma i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París Les seves composicions florals i els paisatges mesclen una base realista amb un univers màgic Reflecteixen el doble sentiment de pertànyer i no pertànyer a dues cultures, com també l’exotisme i la normalitat, la nostàlgia i l’optimisme d’un paradís retrobat La majoria dels quadres són pintats amb aquarelles o amb acríllic, línies fortes i dinàmiques, i colors…

Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’activitat estètica, amb tendència…

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat…

Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials…

La tradició s’inicia amb Gabriel Planella , dit el I Barcelona 1754 — 1824, que s’inicià en la decoració pictòrica de vidres i porcellanes Tingué cinc fills Bonaventura Planella i Couxello Barcelona 1772 — 1844 estudià a l’Escola de Llotja, on arribà a director i professor de perspectiva i paisatge d’estil neoclàssic d’influència francesa, es dedicà molt a la pintura d’història i a l’allegoria La Reial Junta de Comerç entre déus i genis , féu la decoració d’alguns sostres del nou edifici de Llotja i també moltes obres d’ornamentació pública en les visites oficials de grans personalitats a…

Es formà a l’Institut Montessori d’Alexandre Galí, i de jove participà en activitats culturals com ara els Pomells de Joventut, els Jocs Florals i l’excursionisme Posteriorment cursà estudis superiors de belles arts a Llotja i assistí a classes de Pere Bosch i Gimpera , que l’iniciaren en l’arqueologia Mobilitzat al front de Terol durant la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià després a Veneçuela, on recomençà la seva vida exercint oficis diversos i, durant el seu temps lliure, començà a fer expedicions arqueològiques Es posà en contacte amb el Museo de Ciencias Naturales de Caracas…