La tradició s’inicia amb Gabriel Planella, dit el I (Barcelona 1754 — 1824), que s’inicià en la decoració pictòrica de vidres i porcellanes. Tingué cinc fills: Bonaventura Planella i Couxello (Barcelona 1772 — 1844) estudià a l’Escola de Llotja, on arribà a director i professor de perspectiva i paisatge; d’estil neoclàssic d’influència francesa, es dedicà molt a la pintura d’història i a l’al·legoria (La Reial Junta de Comerç entre déus i genis), féu la decoració d’alguns sostres del nou edifici de Llotja i també moltes obres d’ornamentació pública en les visites oficials de grans personalitats a Barcelona. Joaquim Planella i Couxello (Barcelona 1779 — 1875) es dedicà especialment a la pintura de composicions florals. Gabriel Planella i Couxello, dit el II (Barcelona 1780 — 1850), professor de Llotja en l’especialitat de flors, succeí l’especialista Carles Ardit; arribà a tenir un gran renom i la seva tècnica insinua ja precursorament l’impressionisme. Ramon Planella Couxello (Barcelona 1783 — 1819) amplià estudis artístics a Roma i fou professor suplent a Llotja i també es destacà en quadres de flors. Joan Planella i Couxello (Barcelona 1785 — 1845) es dedicà al disseny de brodats i puntes artístiques. Fills de Bonaventura són Josep Planella i Coromina i Francesc Planella i Coromina (Barcelona 1802 — 1870), que cursà estudis a Llotja i passà després a l’Havana, on es dedicà a decorar diverses esglésies i el monestir de Santa Catalina. Fills de Gabriel II són Joan Planella i Travé (Barcelona 1801 — 1855), escenògraf i pessebrista, que reproduïa detalladament en suro antigues masies, i Nicolau Planella i Travé (Barcelona 1810 — ?), també dedicat a l’escenografia i al pessebrisme i a la decoració d’interiors (Barcelona, palau Larrard).