Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Bassano
Pintura
Nom amb què foren coneguts els Da Ponte (ss XVI-XVII), família de pintors venecians originaris de Bassano.
Francesco Bassano dit el Vell Bassano ~1475 — ~1530 fou l’iniciador de la tradició pictòrica familiar Iacopo Bassano , fill de l’anterior, fou el més important de la família i un dels representants rellevants de l’escola Francesco Bassano dit el Jove Bassano 1549 — Venècia 1592, fill i deixeble de l’anterior, collaborà amb aquest a decorar el palau ducal de Venècia, ciutat on s’establí el 1579 Leandro Bassano Bassano 1557 — Venècia 1622, també fill i deixeble de Iacopo, treballà al principi a Bassano, però el 1592 s’establí definitivament a Venècia, on enllestí les obres inacabades de…
mestre d’Albatàrrec
Pintura
Nom amb què fou designat un suposat pintor del s XV fins que documentalment hom comprovà que les obres que li eren atribuïdes foren pintades per Jaume Ferrer I
.
Espectacles i Audicions Graner

Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de…
Ernest Soler i de les Cases
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren…
,
escola de la Haia

Munyir de vaques sota el salze (aprox. 1850-1900), de Jan Hendrik Weissenbruch
Art
Pintura
Escola pictòrica (1870-80), inspirada en l’escola de Barbizon i en les primeres conquestes de l’impressionisme.
En fou el precursor Johannes Bosboom, i l’integrant principal, Josef Israels Els continuadors foren Hendrick W Mesdag, Anton Mauve, Hendrick i Johannes Weissenbruch, Jacob Matthijs i Willem Maris
Frank Brangwyn
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès influït per Jean-François Millet i William Morris.
La seva pintura és de temes exòtics, realitzats d’una manera efectista amb juxtaposicions cromàtiques violentes El mercat a la platja i Els burletes Influí considerablement sobre Hermen Anglada-Camarasa Foren notables els seus aiguaforts
Pere Capdebós
Pintura
Pintor i filantrop.
Es dedicà a la pintura de retrats, i el 1832, en collaboració amb el municipi, fundà el Museu de Belles Arts de Perpinyà, que dirigí fins a la mort Llegà al museu les seves colleccions artístiques, que foren el nucli inicial de la institució
Alessandro Allori
Pintura
Pintor italià, deixeble de Miquel Àngel i d’Agnolo Bronzino, i autor dels frescs de la capella Gaddi de Santa Maria Novella a Florència.
El seu fill i deixeble Cristófano Allori Florència 1577-1621, influït per Vasari, és autor de la Judith de la Galleria Pitti de Florència Tots dos foren pintors destacats del postmanierisme florentí i representen l’inici de la decadència definitiva de l’escola de Florència
Cristòfol Montserrat i Jorba
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Conreà la pintura d’història i la religiosa, però sobretot foren els retrats, malgrat les seves imperfeccions i el seu desfasament — encara seguia un cert natzarenisme — , allò que li donà àmplia anomenada El seu retrat de Mussolini li valgué la Gran Corona d’Itàlia 1928
Salvatore Rosa

Autoretrat de Salvatore Rosa (vers el 1645)
Pintura
Pintor italià.
Conreà la pintura paisatgista i de batalles Fou influït primerament per Claude Lorrain i per Poussin Les seves obres cerquen la fugida de l’amanerament dels barroquistes per conquerir la plasmació ideològica de la mitologia Les seves composicions, de gran efectisme escenogràfic, foren molt apreciades pels colleccionistes del segle XIX
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina