Resultats de la cerca

Començà a pintar vers l’any 1930, durant algun temps en companyia de Graham Sutherland Destruí bona part de la seva obra anterior a 1944 El 1949 feu la primera exposició personal La biennal de Venècia presentà, el 1954, un gran conjunt de la seva obra Expressionista, aprofità una tècnica abstracta per a les seves visions angoixoses d’allucinació i de destrucció, amb personatges mig desfets, ferits i, sovint, cridant En contrast amb la violència dels temes, els seus colors són suaus És considerat un dels clàssics de la pintura contemporània, i actualment és objecte constant d’exposicions…

Hom destaca dins el seu estil l’harmonia dels tons freds Retrat de Francis Burdett, 1764, Ferens Art Gallery, Hull Fou un dels fundadors de la Royal Academy 1768

Influït per C Pissarro i A Sisley, s’orientà el 1909 vers el cubisme El 1911 fou un dels creadors del grup Section d’Or El 1913 participà en l’Armory Show a Nova York i posà les bases, juntament amb M Duchamp, del dadaisme novaiorquès El 1917 fundà a Barcelona la revista 391 , plena de crítica i ironia, alhora que mantingué contactes amb els dadaistes de Zuric A París participà en moltes manifestacions escandaloses i pintà les seves Machines Ironiques , integrades per elements mecànics absurds i formes ridícules Però el 1921 abandonà les seves posicions dadaistes i anà a una pintura…

Rebé la influència de Clyfford Still Establert a París 1950 i influït per C Monet, creà una obra en què les zones d’interès s’estenen per tota la superfície de la tela a base d’una juxtaposició de taques molt semblants, monocromes de bon començament després cercà d’activar l’espai amb grans taques de color i amb buits intermedis, en els quals abocà un degoteig de pintura, de colorit més ric i més dinàmic, i en resultà una obra decorativa i d’una gran acceptació És considerat un dels principals representants de l’expressionisme abstracte

Creà una obra de dibuix expressiu i de colors vius i intensos, amb una temàtica d’escenes simbòliques, nus i paisatges, i fou capdavanter d’un art miserabilista de formes allargassades Hi ha obres seves al museu nacional d’art modern de París

Fou deixeble de GPars Exposà per primera vegada a la Free Society de Londres, el 1762 Viatjà per França, Suïssa i Itàlia, on féu nombrosos apunts per a quadres posteriors Convent de Sant Eusebi, prop de Nàpols Victoria and Albert Museum, Londres Tornà a Anglaterra i es dedicà a pintar diversos indrets, principalment de Galles

A Itàlia 1750-52 recercà l’estil dels pintors bolonyesos i romans dels s XVI i XVII Intentà de seguir dins el retrat l’estil històric dels grans mestres italians introduint escenes clàssiques en els seus retrats Keppel 1753, National Maritime Museum, Greenwich A Flandes i a Holanda 1781 rebé la influència de la pintura del s XVII, especialment de la de Rubens Lord Heathfield 1787, National Gallery, Londres Fou pintor del rei 1784 i el gran retratista de la seva època muntà un taller de fabricació de retrats on ell només feia les cares i mans i la resta era feta pels seus ajudants Cal esmentar…

Vescomtessa de Noailles Publicà diversos llibres Dix ans sur terre , 1936 i reculls de poemes La viole d’amour El 1945 començà a pintar natures mortes, figures i retrats, féu litografies i conreà l’escenografia Dugué a terme també una important tasca de mecenatge pagà els films L’âge d’or de Buñuel i Le sang du poète de Cocteau i protegí Salvador Dalí i Francis Poulenc, entre altres

Format a l’École Nationale des Beaux-Arts Féu nombrosos apunts del París del final de segle i es dedicà a la illustració de llibres de Pierre Loti, Francis Jammes, C Maurras, etc Collaborà en revistes com L’Assiette au Beurre Com a pintor se centrà en paisatges, especialment del Sena i de l’Oise, dins un estil postimpressionista A Barcelona hom presentà una exposició d’obres seves el 1974

A quinze anys s’inicià en el dibuix al carbó Els pintors James Ensor i Francis Gruber l’introduïren en el miserabilisme d’imatges urbanes i d’espectacles de pobresa, caracteritzats per la rigidesa inexorable de línies i per l’austeritat dels tons freds El 1950 assolí anomenada internacional a Nova York i, el 1952, es consolidà amb un gran tríptic sobre la Passió amb personatges moderns, d’un accentuat dramatisme Els seus paisatges de París, Nova York, Venècia i Londres han estat molt reproduïts La seva producció, vasta i cotitzada, inclou, a més de pintura, gravats, escenografies…